Naama

Significat de Naama

(heb. Na{amâh, «plaent [agradable; satisfacció]»).
1. Filla de Lamec i Zila, i germana de Tubal-caín; descendent de Caín (Gn. 4.22).
2. Poble en la Sefela de Judà (Jos. 15.41), provisiòriament identificat amb
Khirbet Fe-xarxa, a uns 7 km a l'oest de Bet-semes.
3. Dona amonita, esposa de Salomó i mare del rei Roboam (1 R. 14.21; 2 Cr.
12.13).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NAAMA

NAAMA segons la Bíblia: «agradable».
(a) Filla de Lamec (Gn. 4.19-22).
(b) Esposa amonita de Salomó i mare de Roboam (1 R. 14.21, 31).

«agradable».
(a) Filla de Lamec (Gn. 4.19-22).
(b) Esposa amonita de Salomó i mare de Roboam (1 R. 14.21, 31).

(c) Lloc en la plana de Judà, potser el modern Nam, 10 Km. al sud de Lida (Jos. 15.41).
(d) Terra natal de Zofar (Jb. 42:9), indubtablement a l'est del Jordán.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NAAMA