Naama

NAAMA (PERSONA) [Heb na˓ămâ ( נַעֲמָה) ]. 1. Germana de Tubal-cain; filla de Caín i Zilla (Gènesi 4.22). Naamah s'esmenta en la genealogia J de Caín (Gènesi 4: 17-22), juntament amb el seu germà (Tubal-caín) i dos germanastres (Jabal i Jubal). La seva inclusió és una mica enigmàtica. Les filles rares vegades s'esmenten en les genealogies del Gènesi. A més, l'entrada de Naamah manca de la informació vocacional donada per a cadascun dels seus germans (Jabal com a pastors; Jubal associat amb músics instrumentals; Tubal-caín relacionat amb treballadors del metall). Algunes tradicions aclareixen el seu rerefons identificant-la com l'esposa de Noè ( Gen. Rab. ) I associant-la amb cantants ( Tg. Pg.-J., General Rab.). No obstant això, l'antiguitat d'aquestes tradicions és difícil de verificar. La inclusió del nom de Naamah en Gènesi 4.22 pot indicar simplement un intent de presentar al lector una genealogia equilibrada: dos fills per cadascuna de les dues esposes de Lamec.

2.       Mare de Roboam, rei de Judà (1 Reis 14.21 = 2 Cròniques 12.13; 1 Reis 14.31). El nom de Naamah apareix en les fórmules de regnat introductòries (1 Reis 14.21 = 2 Cròniques 12.13) i finals (1 Reis 14.31) del seu fill. La referència en aquest últim és inusual i falta en algunes versions (siríaco, etíop) i en el relat paral·lel en 2 Cr. 12.16. Cada referència a Naamah la identifica com "l'amonita". Això coincideix amb la tradició en 1 Reis 11: 1, que enumera a les dones amonitas entre les esposes estrangeres de Salomó. A més, segons 1 Reis 12.24 ( LXX) Naama era la filla d'Ana, fill de Naas, rei dels fills d'Ammón. Si això és cert, dóna crèdit a la teoria que el matrimoni de Salomó amb Naamah va ser un astut intent de consolidar el territori capturat pel seu pare, David. Vegi també REHOBOAM; REINA.

      CONFRONTA S. SCHEARING