Nahum

Significat de Nahum

(heb. Najûm, «consolació [consol, consolador]», «qui és consolat»; gr.
Naóum; el nom apareix en un antic segell heb., sobre una ansa d'un atuell
i en inscripcions fen.).

1. Profeta de judá que va viure en el s VII a. C., i autor del llibre que porta el seu
nom. Era natural d'Elcos* (Nah. 1:1).

2. Nom que apareix en la genealogia de Jesucrist que registra Lucas (Lc.
3.25).

Nahum (heb., nahum, compassiu). El nom és una apòcope de Nehemías. 1. Nahúm d'Elcós, un profeta (Nahúm 1:1). Veure NAHUM, LLIBRE DE. 2. Un dels avantpassats de Crist esmentats en Lucas 3.25. Nahum, Llibre De. El breu llibre de Nahúm és en la seva major part un poema, una obra d'art, que prediu la caiguda de Nínive, la capital d'Assíria. Nínive va ser conquistada pels babilonis, els medes i els escites l'any 612 a. de JC Nahúm va declarar que Nínive cauria, com va caure Tebes, a la qual els assiris mateixos havien conquistat en el 663. El llibre, per tant, es va escriure entre el 663 i el 612, en temps turbulents. Sofonías també va predir, en temps de Josías, la caiguda de Nínive (Sofonías 1:1; 2.13). El llibre de Nahúm consisteix de dues parts: un poema relacionat amb la grandesa de Déu (Nahúm 1:2-15), i després un poema més extens en el qual es detalla la caiguda de Nínive (Nahúm 2:1—3.19). La crueltat dels assiris ja gairebé sobrepassava els límits del creïble. La seva política sembla haver estat la de generar el terror. Els seus propis quadres mostren a presoners estaqueados al sòl i espellats vius. No és de sorprendre's que Nahúm s'entusiasmés amb la caiguda de l'orgullós, ric i cruel Imperi Assiri. Si és censurable que Nahúm s'alegrés enfront de la caiguda d'Assíria, què direm de la multitud celestial en Apocalipsi 19:1-6 (cf. Nehemías 2:3; 4:4, 5)? Nain. Prop de les seves portes Jesús va aixecar de la mort al fill d'una vídua (Lucas 7.11-17). Està situada en el vessant nord-oest de la muntanya Vaig habitar. Cap a l'est es troben tombes cavades a mà.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NAHUM

NAHUM segons la Bíblia: «compassiu».
(a) Profeta nascut en Elcos, indubtablement un poble de Canaán. Nahum no es dirigeix a les deu tribus deportades, sinó a Judà (Nah. 1.15).

«compassiu».
(a) Profeta nascut en Elcos, indubtablement un poble de Canaán. Nahum no es dirigeix a les deu tribus deportades, sinó a Judà (Nah. 1.15).

Es troba entre els profetes menors, en setena posició, després de Miqueas i abans d'Habacuc i Sofonías, la qual cosa constitueix indicació que aquest llibre ha d'haver estat redactat entre l'inici del regnat d'Ezequías i el final del de Josías (Mt. 1:1; Sof. 1:1).

Nahum cita la destrucció de No-amón (Tebes) a Egipte (Nah. 3:8-10), destruïda pels assiris l'any 663 a. C. Va predir la caiguda de Nínive (Nah. 3:7), que va tenir lloc l'any 612 a. C. Així, el llibre ha de ser situat entre aquests dos esdeveniments. Kuenen suggereix que el lloc de Cyaxares davant Nínive, l'any 623, va ser l'ocasió de l'emissió de la profecia. En aquesta època, els habitants de Judà se sentien descoratjats a causa de les insistents incursions dels assiris.

(b) Antecessor de Crist; va néixer una mica menys de tres segles abans que Ell.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NAHUM