Nardo

Significat de Nardo

(heb. nêred, «nardo», paraula d'origen indoeuropeu; gr. nárdos pistikós,
«nardo pur»).

Perfum fort extret d'una planta de l'Himàlaia, de la família de la
valeriana, que creix per sobre dels 3.300 m. La seva arrel i tija proporcionen
l'essència, un element molt costós des de temps remots. Era costum
mantenir l'ungüent de nardo en recipients d'alabastre segellats, i només es
els obria en ocasions molt especials o per als rics (Cnt. 1.12; 4.13, 14).
El nardo fragant amb què María va ungir els peus de Jesús representava el salari
de gairebé un any d'un obrer de l'època (Jn. 12:3).

Bib.: PB 147, 148.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NARDO

NARDO segons la Bíblia: Planta aromàtica, en heb. «nerd» (Cnt. 4.13, 14); es feia un ungüent, anomenat en gr. «nardos» (Mr. 14:3).

Planta aromàtica, en heb. «nerd» (Cnt. 4.13, 14); es feia un ungüent, anomenat en gr. «nardos» (Mr. 14:3). El nardo és, sens dubte, el «Nardostachys jatamansi», de la família de les valerianáceas, planta que creix a l'Himàlaia entre els 3.300 i 5.100 metres d'altura.

Aquest vegetal va venir a ser molt aviat un article de comerç, puix que els hindús ho usaven en medicina i perfumeria des de la més remota antiguitat. El llunyà de l'origen del nardo justificava el seu elevat preu.

El perfum de nardo pur que una dona va vessar sobre el cap del Senyor Jesús valia més de 300 denaris (Mr. 14:3, 5).

En Mr. 14:3 i Jn. 12:3, el terme nardo va seguit de l'adjectiu gr. «pistikos», variant plausible de «samfaines», pur; és poc probable que derivi de «samfaines», líquid. Uns certs exegetes pensen que aquest adjectiu indica el lloc del qual provenia aquesta varietat de nardo.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NARDO