Narcís
també: Narciso
Significat de Narcís
(heb. jabatstseleth [1]; gr. Nárkissos 826 [2], «narcís», «flor que
entorpeix»; nom de la mitologia gr. que portaven amb freqüència esclaus i
lliberts).
1. Flor que apareix realçant la bellesa de l'esposa en Cantares (2:1, BJ) i com
símbol de la fertilitat exuberant que Déu donarà en el desert (Is. 35:2,
NBE); es desconeix el seu nom científic. Alguns erudits consideren que es
tracta del roser,* però altres proposen la tulipa. Vegeu Lliri.
2. Cap d'una família a Roma, membres de la qual (tal vegada esclaus)
van rebre una salutació especial de Pablo en la seva epístola als Romans (Ro.
16.11).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NARCÍS
NARCÍS segons la Bíblia: (Nom lat. d'origen gr.).
Un creient romà. L'apòstol Pau fa saludar als cristians de la seva casa (Ro. 16.11).
(Nom lat. d'origen gr.).
Un creient romà. L'apòstol Pau fa saludar als cristians de la seva casa (Ro. 16.11).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).