Naor

NAOR (LLOC) [Heb nāḥôr ( ACE ור) ]. El serf d'Abraham viatja a -la ciutat de Nacor- en Aram-naharaim on cerca i troba a Rebeca, néta de Nacor, com a esposa d'Isaac (Gen 24:10). En Gènesi 24, les tres aparicions restants del nom -Nacor- (vv. 15, 24, 47) es refereixen al nom personal de Nacor, germà d'Abraham. Veure NAOR (PERSONA). Per tant, és raonable suposar que -la ciutat de Nacor- no és necessàriament una ciutat el nom de la qual és Nacor, sinó la ciutat ocupada per Nacor. Si és així, pot referir-se a Harán, una ciutat en la qual Abraham va viure amb Nacor abans de viatjar a Canaán (Gènesi 11: 29-31). Aquesta és també la ciutat d'on van venir els pastors que van conèixer a Labán, fill de Nacor (Gènesi 29: 4-5). D'altra banda, hi ha una ciutat Naḫur que apareix en els primers textos cuneïformes. Lletrejat com na-ḫo-ur o com na-ḫur , es troba en textos de Mari (Kupper 1979: 24) i en altres textos de fonts babilòniques antigues (Groneberg 1980: 173), babilòniques mitjanes i assíries mitjanes (Kessler 1980: 91; Nashef 1982: 201 ). No és clar que aquest topònim apareix en els textos de la LST mil·lenni ABANS DE CRIST (Kessler, 1980: 223-24). La ciutat s'ha situat en l'àrea d'un dels ramals W del riu  Ḫabur a l'E  d'Harran.

Bibliografia

Groneberg, B. 1980. Répertoire Géographique donis Textes Cunéiformes. Vol. 3, Els noms de llocs i aigües de l'antic període babilònic. BTAVO B 713. Wiesbaden.

Kessler, K. 1980. Recerques sobre la topografia històrica del nord de Mesopotàmia basades en fonts cuneïformes del primer mil·lenni abans de Crist. BC BTAVO B 26. Wiesbaden.

Kupper, J.-R. 1979. Noms geogràfics. Pàg. 1-42 en Repertori analític ( 2n volum) Volums I – XIV, XVIII i diversos textos fora de la col·lecció. Pt. 1: Noms propis, ed. M. Birot, J.-R. Kupper i O. Rouault. ARM 18. París.

Nashef, K. 1982. Répertoire Géographique donis Textes Cunéiformes. Vol. 5, Els noms de llocs i aigües dels temps de Babilònia Mitjà i Assiri Mitjà. BTAVO B 715. Wiesbaden.

      RICHARD S. HESS