Neu
també: Nieve
Significat de Neu
(heb. sheleg; aram. telag; gr. jion).
Forma de precipitació, més freqüent a les regions polars i temperades que
en les terres bíbliques. La neu cau ocasionalment a la regió muntanyenca de
Palestina, encara que en la majoria dels llocs roman en el sòl per només
unes poques hores. La neu va caure 2 vegades a Jerusalem (1870 i 1940), tan
tardanament com a abril. El 9 de febrer de 1920, Jerusalem va suportar una nevada
summament fort, uns 90 cm en 24 hores. Al febrer de 1950 va romandre sobre
el sòl de Jerusalem durant una setmana. A les muntanyes del Líban arriba a
una altura apreciable en les fetes fallida, on queda fins a gairebé la fi del
estiu. El mont Hermón té el seu cim contínuament cobert de neu. Està
entre els misteris de Déu (Job 38:22). Poques vegades es fa referència a ella
en sentit històric (2 S. 23.20; 1 Cr. 11.22). Se la utilitza com a símbol de
puresa i blancor (Sal. 51:7; Lm. 4:7; Dn. 7:9; Mt. 28:3).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NEU
NEU segons la Bíblia: Cau en la zona muntanyenca de Palestina, sobre els pujols de Galilea, a Natzaret, Jerusalem, Hebron (1 Mac. 13.22; Guerres 1.16, 2; 4:8, 3). És esperada al gener o al febrer, encara que amb freqüència es donen hiverns sense neu.
Cau en la zona muntanyenca de Palestina, sobre els pujols de Galilea, a Natzaret, Jerusalem, Hebron (1 Mac. 13.22; Guerres 1.16, 2; 4:8, 3). És esperada al gener o al febrer, encara que amb freqüència es donen hiverns sense neu.
Arriba a vegades a gruixos de 30 cm., però rares vegades dura més d'un dia. Al final de l'estiu es pot veure encara sobre les altures del Líban i en els precipicis.
L'Hermón està coronat de neus eternes. S'esmenta sovint en les Escriptures com a símbol de puresa (Sal. 51:9; Is. 1.18; Lm. 4:7; Mt. 28:3), i la posen entre els tresors de Déu (Jb. 38:22), que és qui ordena la seva caiguda (Jb. 37:6); en caure, fa pensar en la llana, en els ocells, en les llagostes (Sal. 147:16; Ec. 43:18).
Se'l reconeix a la neu tot el seu valor com a reserva d'aigua per al sòl (Is. 55:10).
A l'estiu s'usa la neu, en uns certs llocs, per a refredar les begudes (cf. Pr. 25:13) i també per a rentar-se (Jb. 9.30).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).