Patros
Significat de Patros
(heb. Pathrôs; de l'egip. P3-t3rsy, «la terra del sud»; cun. Paturisi).
Terme que van usar els profetes (ls. 11.11; Jer. 44:1,15) per a designar,
aparentment, l'Alt Egipte. Ez. 29:14 assenyala que Patros va ser el bressol de els
egipcis. Això concorda amb la tradició egípcia que informa que Menis, el
1r, rei, qui va unir la nació, procedia de la ciutat de Thinis (This), en el
Alt Egipte. Durant el període de l'exili i almenys fins a la fi del s V
a. C., una colònia de jueus vivia a l'illa d'Elefantina, al Nil, situada
prop de la primera cataracta i usada com a fortalesa del bord sud d'Egipte.
En temps moderns s'han descobert molts registres d'aquests jueus,
escrits en arameu. Coneguts com els Papirs d'Elefantina,* llancen molta
llum sobre els llibres d'Esdras i Nehemías. Mapa XI, D-3.
Bib.: E. G. Kraeling, The Brooklyn Museum Aramaic Papyri [El Museu de Papirs
Arameus de Brooklynl (New Haven, 1953); CBA 3:81-85.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PATROS
PATROS segons la Bíblia: (egip.: «país del migdia»).
Nom que designa a l'Alt Egipte; en Is. 11.11, aquest nom apareix entre Egipte i Etiòpia.
(egip.: «país del migdia»).
Nom que designa a l'Alt Egipte; en Is. 11.11, aquest nom apareix entre Egipte i Etiòpia.
Els egipcis eren originaris d'allí (Ez. 29:14).
Herodoto informa que Menis, el primer sobirà egipci històric, residia en l'Alt Egipte; en l'època d'aquest rei, tota la plana situada al nord del llac Meris era pantanosa (Herodoto 2:4, 15, 99).
Isaïes va profetitzar la dispersió del poble d'Israel i el seu definitiu retorn dels més llunyans països, entre ells Patros (Is. 11.11; cf. 7.18).
Quan Nabucodonosor es va apoderar de Jerusalem, va haver-hi jueus que es van refugiar en Patros (Jer. 44:1, 2, 15).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).