Pitjor

Significat de Pitjor

(heb. pe{ôr. «obertura [rajadura, hendedura]»).

1. Muntanya de Moab que domina el desert (Nm. 23.28). Des del seu cim, Balaam va poder
veure el campament d'Israel (24:2), evidentment en Sitim (25:11). Eusebio i
Jerónimo afirmen que una muntanya en #aqueix regió encara portava aquest nom en els
ss IV i V d. C. No obstant això, actualment no existeix en el lloc cap que es
digui així; per tant, no s'ha identificat #aqueix muntanya. Mentre van estar
acampats a prop, els hebreus van ser induïts a adorar a Baal-pitjor (25:1-5;
31:16).

2. Déu pagà (Jos. 22.17) adorat aparentment en la muntanya Pitjor; també
anomenat Baal-pitjor* (Nm. 25:18; 31:16). No obstant això, és possible que aquests 2
passatges no es refereixin al déu, sinó a la muntanya Pitjor, on s'adorava al déu.
Vegeu Pitjor 1.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PITJOR

PITJOR segons la Bíblia: «obertura, esquerda».
(a) Muntanya de Moab, enfront del desert (Nm. 23.28). Des de l'alt d'aquest cim es veia Sitim i el campament dels israelites (Nm. 24:2).

«obertura, esquerda».
(a) Muntanya de Moab, enfront del desert (Nm. 23.28). Des de l'alt d'aquest cim es veia Sitim i el campament dels israelites (Nm. 24:2).

En l'època d'Eusebio i de Jerónimo, es continuava dient Pitjor a una muntanya que s'elevava enfront de Jericó, pel camí d'Hesbón, per damunt o a l'est de Livias, que en l'actualitat rep el nom de Tell er-Rãmeh.

Així, Pitjor havia de ser un dels pics de la cadena dels Abarim, prop del Wadi Hesbãn.

(b) Divinitat moabita, que rebia sovint el nom de Baal-pitjor (senyor de Pitjor); rebia culte sobre la muntanya Pitjor (cf. Nm. 25:18; 31:16; Jos. 22.17).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PITJOR