Plaga

Significat de Plaga

(heb. generalment maggêfâh i makkâh; gr. mástix, «assots», «turment»,
«sofriment»; plgue, «cop», «ferida», «desgràcia»).

Generalment, en les Escriptures, un judici diví com a càstig pel pecat,
usualment una malaltia virulenta o una catàstrofe produïda per una acció
inusitada de forces naturals, com les 10 plagues que van caure sobre Egipte
(Ex. 9.14), la «plaga» que va caure sobre Israel per censurar a Moisès quan Déu
va destruir a Coré, Datán i Abiram (Nm. 16.48, 49), o la «plaga» que va seguir a la
apostasia en Sitim (25:8, 9). Es diu «plaga» (heb. nega{ ) a la mort de
els primogènits (Ex. 11:1 ), així com a la lepra (diverses vegades en Lv. 13 i
14). En Ex. 9:3, «plaga» és traducció de l'heb. deure, «pestilència», que
sembla indicar algun tipus de nafra ulcerosa, que podria ser similar a l'àntrax
modern; deure generalment es tradueix en la RVR com a «pestilència»* o «pesta».
El gr. mástix s'usa per a diverses malalties incurables en passatges com Mr.
3.10 i Lc. 7.21.

Les primeres 9 de les 10 plagues amb les quals Déu va aconseguir que Faraó alliberés
al seu poble d'Egipte es van manifestar en el camp de la naturalesa: 1. El riu
Nil es va tornar sang (Ex. 7.17). 2. Granotes (8:2, 3). 3. Polls (v 16). 4.
Mosques (v 21). 5. Pesta en el bestiar (9:3). 6. Ulceres en els homes (v 9).
7. Calamarsa (v 18). 8. Llagostes (10:4). 9. Foscor sobrenatural (v 21). La
naturalesa miraculosa dels primers 9 judicis van consistir principalment en
la seva intensitat sense precedents i, en alguns casos almenys, en el seu
oportunitat: van venir en el moment exacte (8.29; 9.18; 10:4). La 10a plaga
va ocasionar la mort simultània dels primogènits de totes les famílies en tot
Egipte (11:5). Per a un estudi enriquidor, compari's aquesta llista amb les quals
s'esmenten en Sal. 78:43-51 i 105:26-36.

Durant tota la seva història, el poble hebreu va sofrir de diverses plagues, sempre per
algun acte d'oberta desobediència. La 1a d'elles va seguir a l'adoració del
vedell d'or (Ex. 32:35). Una altra va caure quan el poble va murmurar perquè volia
carn (Nm. 11.33, 34), i una altra més en Cades-barnea per la rebel·lió posterior al
informe negatiu dels 10 espies (14.37). Més de 14.000 persones van morir per
la plaga que va seguir a la insurrecció de Coré, Datán i Abiram (16.46-50). En
forma similar, 24.000 van morir per causa de la idolatria i la immoralitat en
Baal-pitjor (25:9). Segles més tard, 70.000 van morir d'una plaga quan David,
per vanitat, va fer un cens a Israel (2 S. 24:13-15; cf v 21).

En Ap. 15 i 16 es prediuen 7 grans plagues que cauran sobre la terra
immediatament abans del retorn de Crist. «En elles -diu el revelador- es
consumava la ira de Déu» (15:1), perquè són els «judicis» d'un Déu just sobre
els pecadors perversament impenitents (v 4). En la visió les hi mostra
administrades per 7 àngels als qui Juan veu sortir del temple de Déu en el
cel (15:5, 6; 16:1). La 1a és de nafres virulentes i incurables (16:2),
mentre que la 2a i la 3a converteixen les aigües salades i dolços,
respectivament, en inservibles (vs 3, 4). La 4a i la 5a produeixen intens
calor i foscor en ràpida successió (vs 8-11). La 6a consisteix essencialment
en un engany, que dóna com a resultat la reunió de les nacions per a la batalla
del gran dia de Déu (vs 12-16). Sota la 7a plaga, llampecs, calamarsa i
terratrèmols es descarreguen sobre la humanitat, i la Babilònia mística arriba a
judici davant de Déu (vs 17-21).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PLAGA