Poeta

Significat de Poeta

(gr. poites).

Només Hch. 17.28 tradueix la paraula grega com a «poeta»; en els altres llocs
diu «faedor» (Ro. 2.13; Stg. 1.22; etc.). Pablo va citar a poetes grecs en el seu
discurs en l'Areòpag i en almenys 2 de les seves epístoles.

En Hch. 17.28 i Tit. 1: 12 (en la 2a referència al poeta se'n diu «profeta»)
se citen porcions d'un poema del cretenc Epiménides, del s VAIG VEURE a. C., que
tracta sobre la pretesa tomba de Zeus a Creta. L'estrofa completa,
conservada per l'escriptor cristià siríaco nestoriano Isodad, del s IX d. C.,
aparentment deia:

«Ells van idear una tomba per a tu, oh sant i alt.

«Els cretencs, sempre mentiders, males bèsties, goluts ociosos!

«Però tu no estàs mort; tu vius i romans per sempre.

«Perquè en tu vivim, i ens movem i tenim el nostre ser» (CBA 6:350, 351).

En Hch. 17.28 Pablo també cita part de la 5a línia del poema Fenòmens de
Arato, un poeta de començaments del s II a. C., amic de Zenó, el fundador del
estoïcisme que venia de Cilicia, la mateixa província en què va néixer Pablo.

Les primeres 5 línies d'aquest poema diuen:

«De Zeus comencem; a ell els mortals mai ho deixem de nomenar; plenes de
Zeus, estan tots els carrers i totes les places d'homes; plens estan la mar
i els cels.

«Sempre tenim necessitat de Zeus, perquè llinatge seu som» (Fenòmens 1-5;
CBA 6:351).

En 1 Co. 15.33 Pablo cita una línia de la comèdia Thais de Menandro d'Atenes,
el poeta de la «Nova comèdia» (342-c 293 a. C.), que hauria estat un proverbi
popular en els dies de Pablo: «La comunió amb el dolent corromp el bon
caràcter».

L'ús que feia l'apòstol de cites de poetes i filòsofs quan predicava a
els pagans estableix un precedent per als escriptors cristians del s II d. C.,
coneguts com a apologistes, els qui van seguir la mateixa estratègia: quan es
dirigien als jueus donaven suport al seu missatge amb l'ús de cites de l'AT, quan es
dirigien als gentils ho feien amb autoritats paganes.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: POETA