Principe

Significat de Principe

(heb. generalment Ñar i nâÑî, aram. generalment ajashdarpan; gr.
generalment árjÇn).

Home de rang o autoritat per la seva relació en una família reial o per
designació. Abrahán va ser reconegut com un poderós «príncep» (Gn. 23:6).
Els caps de les tribus d'Israel «eren «prínceps» (Nm. 1.16). A vegades es
parla dels reis de les nacions com de prínceps (2 R. 20:5; Dn. 10.13),
com també dels principals consellers dels governants (Est. 1.14).

Entre els títols de Crist, cadascun dels quals representa alguna fase de
el seu caràcter o obra, estan els següents: «Príncep de pau» (Is. 9:6), «Miguel
el vostre príncep» (Dn. 10.21), «el gran príncep» (12:1), «el príncep de la
vida» (Hch. 3.15, en grec). La Bíblia es refereix a Satanàs com el «príncep
de les potestats en els aires» (Ef. 2:2), «el príncep d'aquest món» (Jn.
12.31; 14.30; 16.11), el «príncep dels dimonis» (Mt. 12.24). 946

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PRINCIPE

PRÍNCEP segons la Bíblia: (a) «nasi», «un exaltat», que també es tradueix com a «governant, capità, cap». S'aplica als «prínceps de la congregació» (Jos. 9.15-21): éstos serien els caps de família en les diverses tribus.

Són setze els termes heb. que es poden traduir d'aquesta manera. Els principals són:

(a) «nasi», «un exaltat», que també es tradueix com a «governant, capità, cap». S'aplica als «prínceps de la congregació» (Jos. 9.15-21): éstos serien els caps de família en les diverses tribus;

(b) «sar», «portar regla», aplicat així als caps de les tribus, «caps de famílies», que té així mateix diverses traduccions; s'aplica com a prínceps als sàtrapes de l'imperi persa (Est. 1:3-21).

En Daniel aquests mateixos dignataris reben el nom de «achashdarpenayya», «sàtrapes» (Dn. 3:2, 3, 27; 6:1-7). El terme «sar» s'empra també per al Príncep de pau en Is. 9:6, i per a l'arcàngel Miguel i el príncep de Pèrsia que se li va oposar, així com per al príncep de Grècia (Dn. 10.13-21).

En el NT el terme «príncep» és traducció de: (a) «archêgos», «autor», «Príncep», referit al Senyor Jesús (Hch. 5.31); (b) «archipoimên», «Príncep dels pastors», també referit al Senyor Jesús (1 P. 5:4);

(c) «archõn», «príncep» dels dimonis (Mt. 12.24), «príncep» d'aquest món (Jn. 12.31; 14.30; 16.11), referit a Satanàs, també traduït com a «governant», «magistrat» i, referit al Senyor Jesucrist, en Ap. 1:5: el «sobirà» dels reis de la terra.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PRINCIPE