Primogenitura

Significat de Primogenitura

(heb. bekôrâh; gr. prÇtotokéia).

Drets o privilegis que corresponen al fill major. D'acord amb la llei
hebrea, això li permetia: 1. Succeir al seu pare com a cap de la família. 2.
Heretar una porció doble dels béns del seu progenitor (Dt. 21.17; 2
Cr.21:3).

La primogenitura també implicava una benedicció (Gn. 27:1-4, 19, 36). Quan
Rubén, el fill major de Jacob, va perdre la seva primogenitura, José va rebre una
porció doble: 2 tribus van descendir d'ell (1 Cr. 5:1, 2). En el cas que
un home tingués més d'una esposa, el dret estava garantit en favor del
1r fill que naixés, encara que fos el d'una esposa menys estimada (Dt. 21.15-17).
Pels informes de l'AT, és evident que tots els dons i privilegis es
podien perdre, com en el cas d'Esaú, que va vendre el seu dret a Jacob (Gn.
25:29-34; He. 12.16), o com en el de Rubén, que va perdre el seu dret per
inconducta (1 Cr. 5:1, 2).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PRIMOGENITURA

PRIMOGENITURA segons la Bíblia: El dret de primogenitura era considerat com a propietat exclusiva del primer nascut d'una família.

El dret de primogenitura era considerat com a propietat exclusiva del primer nascut d'una família.

En general, el primogènit heretava el rang, la situació i les prerrogatives del seu pare; venia a ser cap de la família o de la tribu; heretava així mateix una porció doble dels béns paterns, dret garantit al fill primogènit, fins i tot si hi havia una segona esposa preferida a la mare del primogènit (Dt. 21.17; cf. 2 R. 2:9).

El dret de primogenitura podia ser venut a un germà menor, com el va fer Esaú a Jacob (Gn. 25:29, 34; He. 12:1; en l'article NUZU es pot constatar el registre d'un cas semblant). La primogenitura es podia també perdre per una mala conducta (1 Cr. 5:1).

El títol de Primogènit és donat al Senyor Jesucrist en diversos sentits: (a) En el seu lloc en la seva família terrestre, com a primogènit de María (Mt. 1.25; Lc. 2:7). (b) El primogènit de tota creació (Col. 1.15).

Aquí té el sentit de la preeminència i dignitat, de dret, que rebia el primogènit de part del seu pare. No és per tant una identificació amb la Creació, com si Ell fos la part més preeminent d'ella, sinó que és presentat com a primogènit sobre la creació, cap d'ella.

Així, aquest títol denota La seva posició i caràcter, no El seu origen. És per això que s'esmenta aquest caràcter de primogenitura sobre tota la creació en relació amb el fet que Ell és la imatge del Déu invisible (vegeu PLENITUD).

(c) Ell és el primogènit d'entre els morts (Col. 1.18; Ap. 1:5). (d) A més de ser cap de la creació, perquè «tot va ser creat per mitjà d'ell i per a ell» (Col. 1.16; cf. v. 17), (e) és també el cap de tota la nova creació (vegeu CREACIÓ [LA NOVA]) més enllà de la mort, sobre el terreny de resurrecció.

Un exemple que el títol de primogènit és de dignitat i autoritat es veu en el Sal. 89:27, on Salomó, desè fill de David (1 Cr. 3), rep juntament amb el títol de «primogènit» el dret al tron del seu pare.

I el Fill etern, en venir a ser home, rep, després de La seva obra de Redempció i posterior exaltació, aquest lloc de preeminència addicional a La seva eterna dignitat: el de «Primogènit dels morts», que es correspon amb el de «Primícia dels quals van dormir» (1 Co. 15.20, 23), si bé el primer títol té més a veure amb La seva dignitat i el segon amb La seva prioritat en el temps i El seu caràcter de precursor en poder.

Així, el títol de Primogènit denota que Ell és Senyor Sobirà sobre totes les esferes, temporals i eternes.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PRIMOGENITURA