Primogenito

Significat de Primogenito

(heb, bekôr, bekôrâh; gr. protótokos, «primogènit»).

Primer fill d'home o bèstia. Com a expressió figurada, el terme també
pot indicar superioritat de grandària, rang, fortalesa, etc., o preeminència de
caràcter o de posició. La paraula primerizo s'usa sovint per a els
animals, i primícia* per als fruits.

Entre els antics hebreus, el fill primogènit tenia una posició de
importància especial, d'acord amb costums ben definits 945 i lleis
donades per Déu (cf Gn. 48:13, 14, 17, 18; Dt. 21.15-17; 2 Cr. 21:3). Aquesta
posició estava íntimament lligada al dret de la primogenitura* i les seves
privilegis especials, que incloïen no sols una porció afavorida de la
herència* sinó també unes certes benediccions i responsabilitats espirituals en
la família. Després de l'experiència de la Pasqua i de la mort de els
primogènits dels egipcis, Jehová va emfatitzar la posició especial del fill
major en ordenar que tots, tant d'homes i com de bèsties, havien de ser
especialment consagrats a ell (Ex. 13:2, 12; Nm. 3.13). El fill primogènit
havia de ser redimit amb el pagament d'un rescat (Ex. 13.13, 15; Nm. 18.15, 16).
Sembla que la dedicació del fill major a Déu tenia la intenció de ser una
consagració especial al seu servei, però aquest aspecte va ser més tard
modificat per la crida de la tribu de Leví en lloc dels primogènits
(Nm. 3.12, 45). Per tot això els israelites havien de recordar l'alliberament
d'éstos dins del poble de Déu durant la nit de la Pasqua a Egipte (Ex.
12.22, 23, 29), la qual cosa havia d'assenyalar a Crist, el primogènit simbòlic.

El terme també s'usava en sentit figurat en frases com «el primogènit
de la mort» (Job 18.13), que potser es referia a una malaltia tan virulenta
que se la considerava la principal de totes les malalties fatals, i «els
primogènits dels pobres» (Is. 14.30), que significava «el més pobre de els
pobres». Aquests casos explicarien com David va poder arribar a ser el «primogènit»
(Sal. 89:27), tot i que en realitat era el menor dels fills d'Isaí (1 S.
17.14). El que aparentment es volia dir era que tindria un lloc
distingit i excel·lència especials. En forma similar, quan Jehová va designar a
la nació d'Israel com «el meu primogènit» (Ex. 4.22), feia referència a la seva
preeminència entre les nacions als ulls de Déu, així com el fill major
ocupa una posició distingida entre els seus germans. De la mateixa manera, «la
congregació dels primogènits» destaca la condició exaltada dels sants
(He. 12.23). Quan Crist és anomenat «el primogènit de tota creació» (Col.
1.15), es destaca la seva superioritat sobre tots els éssers creats. Pablo parla
d'ell com «el primogènit d'entre els morts» (v 18), després de la qual cosa
afegeix aquesta significativa explicació: «Perquè en tot tingui la preeminència»;
vegeu també Ro. 8.29, on es parla de Crist com el «primogènit entri
molts germans». En He. 1:6 i Ap. 1:5 l'expressió «primogènit» s'usa
potser amb el sentit figurat de preeminència. A més d'aquesta ocupació com un
qualificatiu de Crist, també li ho aplica en sentit literal quan es
refereix a Jesús com el «fill primogènit» de María (Mt. 1.25; Lc. 2:7).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PRIMOGENITO

PRIMOGÈNIT segons la Bíblia: Els primogènits dels homes i de les bèsties són declarats pertanyents a Déu, que no sols els ha donat (cf. Gn. 4:4), sinó que els ha rescatat a Egipte de l'esclavitud i del judici.

Els primogènits dels homes i de les bèsties són declarats pertanyents a Déu, que no sols els ha donat (cf. Gn. 4:4), sinó que els ha rescatat a Egipte de l'esclavitud i del judici.

Durant la dècima i última plaga, els primogènits d'Egipte van ser morts, en tant que els primogènits dels israelites eren salvats gràcies a la sang posada sobre la llinda i els pals de les portes de les seves cases (Éx. 12.12, 13, 23, 29; vegeu PASQUA).

Els primogènits, objectes de tal redempció, pertanyien així per partida doble a Jehová. Tot home primogènit d'home o d'animal era posat a part per al Senyor (Éx. 13:2; 34:19); l'home no tenia dret algun sobre ells.

El primogènit dels animals estava destinat al sacrifici, però el primogènit d'home era rescatat (Éx. 13.13, 15; 34:20, cf. Lv. 27:6). Per aquesta raó era portat al santuari i presentat a Jehová (Lc. 2.22; cf. Nm. 18.15).

Més tard, els levites van prendre el lloc dels primogènits dels israelites (Nm. 3.12, 41, 46; 8.13-19; cf. Éx. 32:26-29) i van ser assignats al servei del culte (vegeu LEVITES).

Entre els primogènits dels animals igualment consagrats al Senyor es feien distincions. El primogènit dels animals purs era sacrificat. Els animals impurs, dels quals se cita l'ase com a espècimen típic, podien ser desnucados, o ser redimits amb un xai (Éx. 13.13, 15; 22.29, 30; 34:20).

El greix de l'animal havia de ser consumida amb foc, i la carn lliurada al sacerdot. L'animal impur era rescatat o venut (Lv. 27:27; Nm. 18.15-18).

Més tard, a causa de les noves circumstàncies que es podien preveure de l'establiment del poble en la terra de Canaán, i pel fet que el desplaçament a l'únic santuari central podia ser difícil i costós, es va donar la norma de retardar la presentació del primogènit.

Es va permetre que transcorreguessin més dels vuit dies inicialment prescrits a l'inici, i esperar a una de les festes anuals. La carn, en lloc de ser lliurada al sacerdot, quedava per al pelegrí que havia portat l'animal al santuari.

L'israelita i la seva família ho consumien allí (Dt. 15.19, 20). Els animals amb tatxes no eren portats al santuari. Eren menjats a casa, sense cerimònia cultual alguna (Dt. 15.21-23). Respecte als privilegis legals del primogènit

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PRIMOGENITO