Purpura

Significat de Purpura

(heb. argâmân, «porpra», «vermell»; tekêleth; ugar. rgmn, un estrangerisme
provinent d'Anatolia; gr. porfuróus, porfúreos, «[color] porpra»; porfúra,
[gènere] «porpra», [vestimenta del «porpra»).

Qualsevol color dins d'una gamma vagament definida des del violeta fins al
vermell blavós profund. Primitivament també s'incloïa l'escarlata (cf Mt.
27:28; Mr. 15.17). En l'antiguitat, la tintura porpra s'obtenia d'una
espècie de mol·lusc comú al Mediterrani, el Murex; originalment el gr.
porfúra era el nom d'aquest animal. Més tard porfúra i els seus derivats es
van aplicar a la tela o la roba tenyida amb #aqueix tintura. La famosa porpra de
Tir es derivava de 2 espècies de murex. Es van descobrir petxines de murex en
Minet el-Beida, el port de l'antiga Ras Shamra (Ugarit); això indica que la
tintura es produïa allí des del 2n mil·lenni a. C. La porpra de Tiatira, de la
que s'ocupava Lidia (Hch. 16.14), no era produïda a partir del mol·lusc, sinó
de les arrels d'una planta anomenada «rossa», i era d'un vermell viu. Els
pobles idòlatres usaven teles de #aqueix color per a entronitzar als seus ídols (Jer.
10:9). Algunes de les cortines del tabernacle i del temple eren de porpra
(Ex. 25:4; 26:1, 31, 36; 2 Cr. 3.14). D'acord amb Josefo, la porpra de les
vestidures del summe sacerdot (Ex. 28:5, 6, 15, 33; 39:29) representaven el
mar. La «porpra» de Dn. 5:7 ve de la paraula aram. argewân, «porpra».
#Aqueix era el color de la reialesa en l'antiguitat, com es manifesta des del
temps dels perses (Est. 8:1 5), els medes i altres pobles antics. El
passatge de Daniel indica que també era el color real en el període
neobabilónico, que va precedir al període persa, com així mateix dels reis
madianites (Dj. 8.26). Els rics de temps del NT es vestien amb porpra
(Lc. 16.19). El mantell porpra amb què van vestir a Jesús els soldats romans
963 (Jn. 19:2) era una burla a les seves pretensions de rei. La mística Babilònia
la Gran també es vesteix de porpra (Ap. 17:4; 18.16). Vegeu Escarlata.

Bib.: P-NH ix.61, 62; FJ-GJ v.5.4; J-AC i.5.8; J-C i.3.2; ii.4.6.

419. La ciutat de Pozzuoli, la Puteoli bíblica, amb la badia de Nàpols en el
fons.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PURPURA

PORPRA segons la Bíblia: Una substància colorant que s'extreu de diverses espècies de mol·luscos, Els antics tiris usaven dos tipus d'ells: el «Murex trunculus», del qual s'extreia la porpra blavosa, i el «Murex brandaris», que donava la vermella.

Una substància colorant que s'extreu de diverses espècies de mol·luscos, Els antics tiris usaven dos tipus d'ells: el «Murex trunculus», del qual s'extreia la porpra blavosa, i el «Murex brandaris», que donava la vermella.

La tinta de la seva matèria colorant varia de color segons la regió en la qual es pesca.

S'han descobert munts de petxines de murex, obertes artificialment, en Minet el-Beida, port de l'antiga Ugarit (Ras Shamra), la qual cosa dóna evidència de la gran antiguitat de la utilització d'aquest tint de porpra (vegeu UGARIT).

A causa de l'elevat del seu preu, només els rics i magistrats vestien de porpra (Est. 8.15, cf. l'exaltació de Mardoqueo, v. 2, Pr. 31:22; Dn. 5:7; 1 Mac. 10.20, 62, 64; 2 Mac. 4.38; cf. v 31; Lc. 16.19; Ap. 17:4).

Els sobirans s'adornaven de porpra, fins i tot els de Madián (Dj. 8.26). Jesús va ser escarnit amb un mantell de porpra (Mr. 15.17).

S'havia fet gran ús de teixits tenyits de porpra per al Tabernacle (Éx. 25:4; 26:1, 31, 36) i per a les vestidures del summe sacerdot (Éx. 28:5, 6, 15, 33; 39:29). Els jueus donaven un valor simbòlic a la porpra (Guerres 5:5, 4).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PURPURA