Put

PUT (PERSONA) [ Heb pûṭ ( פּוּט) ]. Segons les genealogies en la Taula de les Nacions (Gènesis 10: 6) i 1 Cròniques 1: 8, Put és el tercer fill de Cam, fill de Noè, i germà de Cus (Etiòpia), Mizraim (Egipte) i Canaán. Ell és l'únic d'aquestes persones sense un registre de la pròxima generació en aquestes genealogies. Cinc versicles addicionals es refereixen a Put, que és descendent del nét de Noè. En cada cas, se'ls identifica com a guerrers. Tres vegades són aliats o partidaris d'Egipte, juntament amb Cus i Lud en el nord d'Àfrica (Jer 46: 9), i també Aràbia, Cub i Israel mateix ("fills de la terra del pacte"; Ezequiel 30: 5). . Nah 3: 8 apunta a la conquesta de Tebes en el 668 a. C.Això va tenir lloc, malgrat el poder combinat d'Etiòpia i Egipte, amb el suport dels homes de Líbia i Put. Els soldats de Put també van ajudar a Tir (Ezequiel 27:10) i Gog (38: 5) però sempre en va. L'evidència de soldades de Put en tants exèrcits podria indicar que la nació era una coneguda font de mercenaris.

Es debat la identificació de Put. S'ha suggerit Somàlia, per exemple  , pun.t (vegeu Westermann 1984: 511; Simons GTTOT , 75). La LXX i Vg dels passatges d'Ezequiel, així com Jer 46: 9 (26: 9 en la LXX), es llegeixen com Líbia. Això correspon a la persa antic putiya , Babilònia puta , que en Ej  era t TMHW , Líbia ( NBD , 1003). Aquesta identificació podria causar dificultats en Nah 3: 8 si #aqueix versicle es llegeix com una llista de dos pobles separats, Put i Lub (Líbia). Simons va suggerir que atès que Cus (Etiòpia) i Mizraim (Egipte) es refereixen a les mateixes persones en aquest període, amb Etiòpia dominant Egipte durant el 25è Dyn. (Califòrnia. 716-664 a. C.  ), Put i Lub també podrien identificar-se. Això és gramaticalment possible ja que cadascun dels parells toponímics està unit per la conjunció heb "i", que pot tenir una funció explicativa. Això no és rar en l'Antic  Testament i donaria lloc a una traducció de "ie" o "això és" (Baker 1980), la qual cosa resoldria el problema en Nahum.

Bibliografia

Baker, DW 1980. Més exemples de Waw Explicativum. VT 30: 129-36.

Westermann, C. 1984. Gènesi 1-11. Trans. JJ Scullion. Minneapolis.

      DAVID W. BAKER