Rasurat

Significat de Rasurat

(heb. generalment gâlaj; gr. xuráÇ, «afaitar», «rasurar»).

Afaitat; llevar a algú (o llevar-se), tallant-ho ran de la pell, el pèl
de la barba o bigoti (o el pèl i/o cabell de qualsevol altre lloc del
cos). Es requeria que el pacient es rasurés al voltant 976 de la part
afectada quan els sacerdots havien de diagnosticar unes certes malalties de la
pell (Lv. 13.33), i també com a part del ritu de purificació de la lepra
(14:8, 9). Déu li va prohibir al seu poble que s'afaités la punta de la barba
(21:5), potser perquè #aqueix acte tenia alguna relació amb les pràctiques
idolàtriques. Antigament, l'acte d'afaitar-se el cap era un senyal de
dol (Job. 1.20; cf Dt. 21.11-13). Quan expirava el vot de nazareato, o si
es produïa alguna contaminació ritual durant #aqueix període, el nazareo es
havia d'afaitar tot el cabell (Nm. 6:9, 18; cf Hch. 21.24). Fora d'això, li
estava prohibit usar la navalla* mentre el vot estigués en vigència (Nm.
6:5). En una ocasió Hanún, rei dels amonitas, li va afaitar la meitat de la
barba als israelites que havia enviat David com a emissaris de pau, la qual cosa
va constituir un insult inqualificable (2 S. 10:4; 1 Cr. 19:4). Isaïes es va referir
a l'eminent invasió assíria de Palestina com a una navalla simbòlica que Déu
enviaria sobre el país (Is. 7.20). Vegeu Barber.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: RASURAT