Reaia
Significat de Reaia
(heb. Reâyâh, «Yahweh ha vist»).
1. Descendent de Judà, per mitjà de Sobal (1 Cr. 4:2), aparentment anomenat
Haroe* en 1 Cr. 2.52.
2. Rubenita, fill de Micaía (1 Cr. 5:5).
3. Cap ancestral d'una família de servidors del temple, alguns de que els seus
membres van tornar de Babilònia amb Zorobabel (Esd. 2.47; Neh, 7.50).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).