Rebeca

Significat de Rebeca

Esposa d'Isaac,
mare de Jacob i Esau, ascendent
de Jesucrist, Ge.22.22-24, 24,
25:21-26.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: REBECA

REBECA segons la Bíblia: «una corda amb nus escorredor», és a dir, una dona jove de bellesa hechizadora.

«una corda amb nus escorredor», és a dir, una dona jove de bellesa hechizadora.

Filla de Betuel. Acudia a buscar aigua a una font pròxima a la ciutat de Nacor (Faran) a Mesopotàmia. El serf enviat per Abraham a la recerca d'una esposa per al seu fill Isaac va demanar a Rebeca que li permetés beure del seu atuell.

La jove li va donar aigua; abeurant a més els seus camells. El serf es va adonar així que Déu li donava el senyal que havia demanat: la jove era bella i generosa. Immediatament li va fer magnífics presents, preguntant-li el seu nom, i si el seu pare l'albergaria.

Labán, germà de Rebeca, va oferir hospitalitat al serf d'Abraham, que va exposar a Betuel l'objecte del seu viatge a Mesopotàmia. A continuació va demanar la mà de Rebeca per a Isaac; Betuel i Labán van acceptar.

Rebeca, acompanyada de la seva nodrissa, va partir amb el serf i els seus acompanyants; va ser la dona d'Isaac, i va donar a llum als bessons Esaú i Jacob (Gn. 24:1-27).

Rebeca va cometre l'error de preferir Jacob a Esaú. Malgrat la profecia sobre la preeminència futura del seu favorit, no va deixar que Déu mogués el curs de la història, sinó que va empènyer a Jacob a obtenir la benedicció paterna usant d'enganys (Gn. 25:28; 27:1; 28:5).

Rebeca va morir, segurament, durant l'estada de Jacob a Mesopotàmia, i va ser sepultada en la cova de Macpela (Gn. 49:31).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: REBECA