Roboam

Significat de Roboam

(heb. Rejabâm,»el poble ha estat augmentat», [el déu] «{Am ha augmentat» o
«el que engrandeix [engrandeix] el [al] poble»; gr. RhoboÃm).

Fill de Salomón i de la seva esposa amonita Naama. Comenzó a regnar als 41 añus
com a 1r, rei del regne sureño de JudÃ, después de la división del regne (1 R.
11.43; 14.21). Reinó 17 añus (c 931-c 913 a. C.). En ascendir al tron es
van reunir representants de tota la nación en Siquem, la ciutat mÃs céntrica de
Israel per a coronar al nou rei. Sense embaroo, conduïts per Jeroboam,
primer van exigir que s'alleugessin les càrregues públicas. Roboam prometió donar el seu
resposta als 3 dÃas, i entretant buscó consell dels ancians, els qui el
van animar a atorgar les justificades comandes del poble, però aceptó el consell
dels jóvenes criats amb él, els qui li van suggerir que no fes cas a els
reclams. Desafió als peticionantes en declarar que els castigarÃa amb
«escorpins» en lloc de lÃtigos com habÃa fet el seu pare. Com a resultat,
totes les tribus que estaven al nord i a l'est es van separar de la casa de
David i van posar com a rei a Jeroboam. Roboam trató de fer tornar a les
tribus enviant a Adoniram, l'encarregat dels treballs forçats com
mediador. Aquest home, no obstant això, aparentment per causa de l'odi violent
cap a él, va ser immediatament assassinat. Recién llavors reconoció Roboam la
serietat de la situación, i volvió a Jerusalén per a preparar-se per a una guerra
contra Jeroboam, amb la finalitat d'obligar les tribus rebels a sotmetre's per la
força, i sóel desistió quan el profeta SemaÃas en nom de Déu le prohibió
realitzar el seu pla (1 R. 11.43-12.24; 2 Cr. 9.31-11:4). Malgrat això, durant
el regnat de Roboam va haver-hi accions de guerra entre els 2 paÃses añus mÃs trigui
(1 R. 14.30).

En el 5º año de Roboam, el faraón Sisac (Sheshonk I, el 1r rei de la dinastÃa
22ª d'Egipte), aprofitant la división del regne de Salomón, invadió
Palestina per a reconstruir el perdut imperi asiÃtico d'Egipte. Sisac tomó
moltes de les ciutats fortificades de JudÃ, conquistó Jerusalén i es llevó els
tresors acumulats durant els regnats de David i de Salomón (1 R. 14.25-28; 2
Cr. 12:1-9). Roboam volvió a fortificar ciutats claus de la seva paÃs per a
reforçar els seus defenses contra perills externs (2 Cr. 11:5-12).

El carÃcter de Roboam mostra que heredó trets bons i dolents del seu pare.
Obedeció al profeta SemaÃas en abstenir-se de lluitar contra Jeroboam (1 R.
12.24; 2 Cr. 11:4); s'humilló davant Déu en el moment de la invasión de Sisac
(2 Cr. 12:6, 12); recibió en el seu territori als sacerdots i levites que
van ser expulsats del regne del nord quan Jeroboam va introduir l'adoración
del vedell en Betel i Donen (11.11-17). No obstant això, después d'haver servit a
Jehovà durant 3 añus (v 17), «va fer el dolent» (12.14) en permetre que es
construïssin llocs alts pagans, toleró ritus immorals i adoró a déus
estrangers (1 R. 14.22-24). Roboam va tenir 18 esposes, 60 concubines, 28 fills i
60 filles (2 Cr. 11.21).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ROBOAM

ROBOAM segons la Bíblia: «el poble s'ha engrandit» o «el que ha fet engrandir al poble». Fill del rei Salomó i de Naama, dona amonita, una de les seves esposes (1 R. 14.31). Roboam, fill d'un pare savi, era poc sagaç. A la mort de Salomó, l'any 931 a. C., els representants de les dotze tribus es van reunir en Siquem, en el centre del país, per a proclamar rei a Roboam, el legítim hereu del tron.

«el poble s'ha engrandit» o «el que ha fet engrandir al poble». Fill del rei Salomó i de Naama, dona amonita, una de les seves esposes (1 R. 14.31). Roboam, fill d'un pare savi, era poc sagaç. A la mort de Salomó, l'any 931 a. C., els representants de les dotze tribus es van reunir en Siquem, en el centre del país, per a proclamar rei a Roboam, el legítim hereu del tron.

La rivalitat, deguda a causes més o menys antigues, tendia a allunyar a Judà de les tribus del nord i de l'est. (Vegin-se HISTÒRIA BÍBLICA c, C i JOSUÉ.) El poble, que sofria els excessius impostos exigits per Salomó, va sol·licitar un alleujament en ocasió de l'accessió del nou monarca. Jeroboam, el portaveu del poble, havia tingut un important càrrec en el regnat anterior, i el profeta Ahías li havia anunciat que ell regnaria sobre deu tribus (1 R. 11.28-40).

Roboam va fer que el poble esperés durant tres dies per a conèixer la seva resposta, i va demanar consell dels ancians consellers de Salomó. Ells li van recomanar que accedís a la demanda del poble, que no deixaria de mostrar-li la seva gratitud.

Però Roboam va seguir els consells dels de la seva pròpia generació, els seus amics de la infància, i va donar una dura resposta al poble: «El meu pare va agreujar el vostre jou, però jo afegiré al vostre jou; el meu pare us va castigar amb assots, mes jo us castigarà amb escorpins» (fuets armats amb puntes metàl·liques).

Aquestes paraules revelen la presumpció i insensatesa de Roboam. En separar-se llavors del jove rei, deu de les dotze tribus van renunciar des d'aquell moment a sostenir la casa de David. El poble va lapidar a Adoram, que havia estat encarregat de recaptar els tributs.

Roboam, tement sofrir la mateixa sort, es va tornar precipitadament a Jerusalem (1 R. 12:1-20; 2 Cr. 10:1-19). Judà, una gran part de Benjamí, i els de Simeón, van romandre fidels al sobirà. Va reunir llavors Roboam a les seves tropes triades per a combatre contra les tribus rebels, però el profeta Semaías va aconseguir dissuadir-lo d'això (1 R. 12:2124; 2 Cr. 11:1-4).

Roboam es va dedicar llavors a fortificar les ciutats de Judà i de Benjamí, i a proveir-les de queviures (2 Cr. 11:5-12). En erigir el seu rival vedells d'or en Bet-l'i en Dan, els sacerdots i levites es van refugiar, gairebé íntegrament, en Judà, i van contribuir a afirmar el tron de Roboam; no obstant això, tres anys després el mateix Roboam es va lliurar a la idolatria (1 R. 14.21-24; 2 Cr. 11.13-17; 12:1).

En el cinquè any del regnat de Roboam, Sisac (vegeu FARAÓ, c) va envair Judà, va prendre ciutats fortificades, es va apoderar de Jerusalem i va saquejar el Temple i el palau real (1 R. 14.25-28; 2 Cr. 12:2-12). Roboam va tenir divuit esposes, seixanta concubines, vint-i-vuit fills i seixanta filles (2 Cr. 11.21). Abías, el seu fill, pretenia que la fallada inicial de Roboam havia residit en la seva joventut i falta d'experiència (2 Cr. 13:1-12).

No obstant això, Roboam tenia 41 anys quan va començar a regnar. Va ocupar el tron durant 17 anys, i va morir al voltant de l'any 915 a. C., succeint-li el seu fill Abiam o Abías (1 R. 14.21, 31; 2 Cr. 12.13, 16).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ROBOAM