Roba
també: Ropa
Significat de Roba
Vestit o un altre material que s'emporta sobre el cos per a cobrir-se o protegir-se
(Job 22:6; Pr. 27:26).
I. Orígens.
La primera roba d'Adán va ser de pells (Gn. 3.21). Més tard, l'art de teixir
va emprar materials de llana (Lv. 13.47), lli (16:4; cf Jos. 2:6) i pèl (Zac.
13:4) per a fer teles. La peça de vestir gairebé universal dels pobles
primitius va ser el taparrabos. El seu ús en el Pròxim Orient està testificat
àmpliament per les figures pictòriques de monuments provinents d'Assíria i
Egipte. S'ho va trobar molt sovint en captius de guerra, els qui, per el
general, estaven escassament coberts. Altres representacions mostren que
el taparrabos en terres bíbliques va ser, primàriament, una roba interior sobre
la qual s'emportava o posava un mantell o un altre abillo. La paraula «taparrabos» no
apareix en la Bíblia; no obstant això, aquesta vestimenta estaria designada a vegades
per l'heb. êzôr, «cinto», «cinturó» (Job 12.18; Jer. 13:1, 7; etc .)
II. Indumentària masculina.
(estudiïn-se els vocables genèrics i/o ambigus: heb. beged, malbûsh, kelî,
kesûth, tilbôsheth, lebûsh).
La camisa o túnica (heb. kuttôneth; gr. jiton), proveïda de mànigues llargues o
tales i d'un escot (heb. peh, que a vegades arribava fins als peus (Gn. 3.21;
Is. 22.21). Una variant d'ésta era la peça de vestir llarga (heb.
kethôneth), multicolor, que usava José i deixava al descobert un braç a
partir de l'espatlla. Sobre el kethôneth o jiton a vegades s'usava un cinturó de
cuir (heb. jagôr, jagôrâh, êzôr, mêzîaj, mêzaj; gr. zone; 2 R. 1:8; Mt. 3:4),
al voltant del qual es doblegava o subjectava l'extrem de la túnica quan es
necessitava el màxim de mobilitat corporal (1 R. 18.46).
Un altre tipus de «túnica» és la que descriu l'heb. sâdîn, «peça de vestir»,
«manta» (Dj. 14.12, 13). Possiblement una llarga peça rectangular de lli
enrotllada soltament al voltant del cos durant el dia, i usada com a manta
durant la nit. Trenta de tals túniques de lli figuraven com recompensa
per desxifrar l'endevinalla que Sansón va proposar als seus convidats en una festa
nupcial. En el NT es correspon amb el gr. othón, «drap o gènere de lli»,
«llençol», «llenç». En visió Pedro va veure aquest «gran llenç» que contenia tota
classe d'animals immunds (Hch. 10.11; 11:5).
En la Bíblia es parla del «mantell» (heb. metsîl. gr. peribólaion, stole [Mr.
16:5; Ap. 6.11; 7:9]), semblant a una capa -a vegades amb mànigues; la majoria de
la vegades sense mànigues- que era portada per persones de rang o certa
importància, com a summes sacerdots (Ex. 28:4, 31), prínceps (1 S. 18:4; Ez.
26:16), princeses (2 S. 13, 18, BJ, DHH, NBE, LPD), reis (1 S. 24:11; 1 Cr.
15.27), etc. El terme hebreu també designava la vestimenta exterior
solta, penjant i ondeante típica de les terres orientals; ésta tenia
addicionada una «faldilla» (heb. kânâf, literalment «ala», «flanc [costat]»),
que es podia tallar o arrencar. En Dt. 23:1 i 27:20 (BJ, LPD) s'usa en
sentit eufemístic. Un altre terme afí a metsîl era simlâh (gr. himátion,
himatismós), «capa [mantell]» (Gn. 9.23; Is. 3:6, 7; Jn. 19.24; etc.). El mantell
escarlata col·locat sobre Crist pels soldats es deia jlamús, «vestimenta
exterior de l'home» (Mt. 27:28, 31).
La distinció entre himátion (peça exterior solta) i jiton (que s'emportava
sota aquél) es pot notar en Mt. 5.40 on es registren les paraules
del Senyor: «I al qual vulgui posar-te a plet i llevar-te la túnica [jiton],
deixa-li també la capa [himátion]».1012 Aquí Jesús està parlant d'un acte
legal. Se suposava que el demandant no pretendria demanar la peça exterior,
sinó la menys costosa, la interior. En Lc. 6.29 es presenta el cas invers,
però es tracta de robatori en un camí, per la qual cosa és natural que primer es prengui
la peça exterior. D'això es desprèn que himátion s'usa sovint per a
vestimenta en general, la usualment portada en caminar pels carrers (Mt.
27:35; Mr. 5.28; Lc. 8.27). La «capa» de Crist (Jn. 19.23; gr. jiton) era sense
costura; d'aquí que en el moment de la crucifixió els soldats romans
decidissin tirar sorts sobre ella abans que dividir-la en parts.
Els peus estaven típicament protegits per sandàlies (heb. na{ al, na{aIayim;
gr. hupódma) de fabricació i material variats, generalment de cuir (Ez.
16.10). Joan el Baptista va declarar de si mateix que era indigne de deslligar les
corretges del calçat de Jesús (Mr. 1:7). Llevar-li-ho dels peus també servia
com un signe d'humilitat i reverència en la presència de Déu (Ex. 3:5). En
Jos. 9:5 s'esmenten les sabates «recosides» (heb. tâla, «apedaçar»).
Els tocats eren variats. En temps de l'AT s'usava una espècie de turbant
(heb. peêr; gr. mítra; Is. 61:3, 10; Ez. 24:17, on es relaciona amb el
verb jâbash, «embolicar»). En temps del NT tant homes com dones es
cobrien el cap amb un barret de palla o feltre, i a vegades usaven una
espècie de mocador o chalina, semblant a les bufandes que avui es veuen en les
sinagogues.
III. Indumentària femenina.
Si bé les Escriptures parlen poc de les vestidures de les dones, se sap
que tant el kuttôneth com el kethôneth eren peces de vestir comunes per a
tots dos sexes (Gn. 37:3; 2 S. 13.18; etc.). La «capa» per a ella també era la
Ñimlâh; en termes generals, el vestit femení es denominava simlâh
ishshâh (Dt. 22:5). En Cnt. 7:2 es pressuposa l'existència de sabates
femenins especials per a la dansa. Algunes usaven i/o tenien -a vegades com
adorno- un «mirall» (heb. gilyônîm), i també es feien «tocats» (heb.
tsenîfôth, «turbants»; Is. 3.23). Dita tocada a vegades només consistia en un
vel* o mocador. En Is. 3.18 s'esmenten les «redecillas» (heb. shâbîs) per a
el cap.
En general, les robes de tots dos sexes eren de bona qualitat; algunes de
seda. La seda s'esmenta 2 vegades en l'AT (Ez. 16.10, 13; en aquests passatges,
l'heb. meshî té un doble significat: lli fi i seda). El filat i
teixit de robes de diversos materials eren tasques casolanes, com ho indiquen
Pr. 31:13,19, 21-24. Els israelites tenien prohibit vestir peces
confeccionades amb lli i llana alhora (Lv. 19.19), i la llei mosaica prohibia
l'ús de robes d'un sexe per part de l'altre (Dt. 22:5). Vegin-se Calçotets;
Cinto; Efod; Mantell; Sacerdot; Vestimenta (per a referències a il·lustracions).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).