Roca

Significat de Roca

(heb. generalment sela{, «estimball», «roca», distingida per la seva grandària o
altura; tsûr, «roca», «tros gran de roca»; sela{ i tsûr s'usen sovint
com a sinònims Nm. 20:8-11; cf Dt. 8:5]; gr. generalment pétra, «roca»,
«pedra»).

Amb excepció d'afloraments locals de basalt i algun de gres calcari
al llarg de la costa, l'única cosa que hi ha en Palestina occidental són roques
calcàries. Hi ha nombrosos estimballs o barrancs (sela{), alguns de els
quals tenien noms (Dj. 15.11; 21.13). Aquesta abundància de roques van proveir
als escriptors bíblics d'imatges sorprenents i belles. Així, la Roca
va arribar a ser un nom de Déu, perquè expressa confiança en ell i dependència de
ell (Dt. 32:4; cf 1 Co. 10:4). El salmista parla de Déu com «la roca de la meva
salvació» (Sal. 89:26; cf 62:2, 7: etc.), «roca de refugi» (Sal. 71:3) i «la
roca que és més alta que jo» (Sal. 61:2). A vegades es triaven formacions
rocoses elevades 992 com a ubicació de ciutats i fortaleses. Les roques a
quin proporcionaven refugi (Dj. 20.47; 1 S. 13:6; Jer. 48:28; etc.).
El nostre Senyor va comparar a un home que obeeix les seves instruccions amb un que
construeix la seva casa sobre un fonament sòlid de roca (Mt. 7.24). Pablo parla
de Crist com d'una «pedra d'ensopegada i roca de caiguda» (Ro. 9.33), però en
qui poden confiar tots els que creïn. Vegeu Palestina (VI).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ROCA