Rodanim

RODANIM [heb rôdānı̂m ( רֹודָנִים) ]. Var. DODANIM. Es deia que els Rodanim eren un dels "fills de Javán", juntament amb "Elisah, Tarsis i Kittim" en 1 Cròniques 1: 7. Si aquesta fos l'única referència a aquestes persones, els erudits identificarien la ubicació amb l'illa de Rodas. La dificultat sorgeix quan un consulta Gènesi 10: 4 on es diu que el quart fill de Javán és Dodanim. No obstant això, fins i tot aquí el Sam. Tancat. , i alguns mss del MT  diuen Rodanim. És fàcil veure com va sorgir la confusió, ja que heb reš i dalet es confonen fàcilment. L'evidència textual combinada per a 1 Cròniques 1: 7 està aclaparantment a favor de Rodanim (amb solo el Syr Peshitta llegint dûdanı̂m,en un obvi intent d'harmonia amb Gènesi 10: 4; el Targum a 1 Cròniques 1: 7 llegeix wdrdny˒ , que sembla una solució de compromís d'incorporar totes dues lectures). Llavors, quina és la lectura preferida? La lectio difficilior afavoriria la lectura de Dodanim per a Gènesi 10: 4 i Rodanim per a 1 Cròniques 1: 7. No obstant això, el principi de la lectura més difícil només és vàlid per a errors intencionals, com a harmonitzacions d'escribes i similars. La lectio difficilior no tindria en compte la substitució accidental d'un dalet per un reš . El referent extern més probable dels passatges bíblics és l'illa de Rodas. Alguns intents recents d'identificar-los amb el dnnLos pobles de diverses inscripcions de l'ANE  es veuen entelats pel simple fet que l'ortografia no correspon al que esperaríem dels semíticos comparatius. Neiman (1973: 121) i Berger (1982: 60) han proposat que identifiquem als Dodanim amb la ciutat grega de Dadona, però això és massa fosc per a tenir molt de pes. En conclusió, llegiríem a Rodanim tant per a 1 Crón 1: 7 com per a Gènesi 10: 4, amb Rodas com a referent. Ha d'assenyalar-se el perill de prendre "fill de" massa literalment tant en la taula de nacions en Gènesis 10 com en 1 Cròniques 1. Tant -filiació- com -germanor- eren termes que podrien usar-se de manera molt vaga per a referir-se a relacions més àmplies que el parentiu, com a membres d'un tractat comú ( cf. Wenham Gènesi 1-15 WBC, 215; Ross 1980: 344-46). D'aquí ve que els autors bíblics, en enumerar a Rodanim com a "fill de" Javán, descrivissin la seva percepció d'alguna mena de relació cultural entre els grecs i els habitants de Rodas, en aquest cas potser basada en el parentiu, però no necessàriament.

Bibliografia

Berger, P. -R. 1982. Ellasar, Tarschish und Jawan, Gn 14 i 10. WO 13: 50-78.

Neiman, D. 1973. Les dues genealogies de Japhet. Pàgines. 119-26 a Orient i Occident: Assajos presentats a CH Gordon, ed. HA Hoffner. AOAT 22. Kevelaer i Neukirchen-Vluyn.

Ross, AP 1980. La taula de les nacions en Gènesis 10: la seva estructura. BSac 137: 340-53.

      H. ELDON CLEM