Sinagoga

Significat de Sinagoga

Assembléia. A sua significação literal é a d'uma convenção ou assembléia. A palavra, com no cas de ‘igreja’, veio a significar o próprio edifício, onde a assembléia es reunia. ‘Assembléias’ locais per a instrução dóna Lei, e per a culte, existiam des de tempos muito afastados, com eram, per exemplo, ‘as cases dos profetes’ (1 Sm 10.11 – 19.20 a 24 – 2 Rs 4.1) – e durant o cativeiro não eram rares as reuniões dos anciãos d'israel (*vexa Ez 8.1 e passagens paral·leles) – as verdadeiras sinagogues sembla terem-es format mais tarda, na dispersão. Des d'o anus 200 (a. C.), mais ou menys, começou a desembolicar-es na Palestina aquest gênero d'assembléia com uma sistemàtica organização, multiplicant-se us edifícios próprios per a us serviços religiosos. Estavam aquestes assembléias intimamente relacionades com a obra dos escribes, com sendo instituições per a instruir o povo na Lei e ensinar a sua aplicação na vida diária. Nas sinagogues, us custosos rolos dónes Escriptures, escrits pèls escriguis, eram acuradament guardats numa caixa ou arca, que d'um mode visível estava voltada per a o povo que s'achava assegut. Havia serviços regulars tots us dissabtes, e também no segon e cinquè dia dóna setmana. Uma especial importância era donada nestes serviços à leitura dóna Lei e dos Profetes – e também es faziam orações, exortações, explicações, e es davam esmolas. Com o conhecimento dóna antiga língua hebraica foi a pouco e pouco extinguindo-es, tinha a leitura d'indicades porções dóna Escriptura de ser acompanhada dóna respectiva tradução em aramaico, ou talvez mesmo em grego, que sembla ter estat uma língua entesa ao nord dóna Palestina no tempo de Jesus Crist. As sinagogues eram não somente llocs de culte, mes também escolas, onde as crianças aprendiam a ler e a escrever – e serviam, também, de pequenos tribunais de justiça, ens quais a sentença não só era donada mes executada (Mt 10.17). Geralmente a sinagoga estava sob a direção dues ‘anciãos’ (Mc 7.3), sendo o primeiro deles chamado algumas vezes o príncep ou o chefe daquelas assembléias (Lc 13.14 – At 13.15). us llocs dos anciãos, e dues principais, eram em front dóna arca, estant eles voltados per a a congregação. us anciãos tinham o poder de disciplinar, d'excomungar e d'açoitar – e eram eles, ou us principais, que na ocasião do serviço religiós convidavam pessoas de consideração per a ler, ou orar, ou pregar. A coleta era aixecada per dois ou mais indivíduos, e havia um ‘ministre’ (assistente), (Lc 4.20), que tinha sob o seu cura us livros sagrats, e cumpria us simples deveres de guarda. A ordem do culte nas sinagogues assemelhava-es muito à que s'acha descrita em Ne 8.1 a 8, devendo comparar-s'aquesta passagem com a de Lc 4.16 a 20. As sinagogues eram muito nombroses. Em qualquer povoação, em que vivia um certo número de judeus, tractant dos seus negócios, ali havia uma sinagoga. As companhias comerciais também possuíam a sua própria sinagoga, e vaig lligar pessoas estranhas as construíam per a us dóna sua própria nação. E per isso es fala em sinagogues ‘dues Cireneus, dues Alexandrinos, e dues dóna Cilícia e Ásia’, sendo essas pessoas do gênero daquelas que desses països numa ocasião subiram a Jerusalém (At 6.9). No tempo de Jesus Crist era rar o país, em tot o império romà, onde não fosse trobada uma sinagoga.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SINAGOGA

SINAGOGA segons la Bíblia: (gr. «assemblea», «lloc de reunió»).
Edifici destinat especialment a la lectura i ensenyament públiques de la Llei de Moisès i que servia així mateix de tribunal i escola.

(gr. «assemblea», «lloc de reunió»).
Edifici destinat especialment a la lectura i ensenyament públiques de la Llei de Moisès i que servia així mateix de tribunal i escola.

Abans de la captivitat, el culte, en la seva forma més elevada, només se celebrava en el Temple de Jerusalem; però la lectura pública de les Escriptures es feia també en altres llocs (Jer. 36:6, 10, 12-15), i les gents es podien reunir en qualsevol lloc al voltant dels profetes a fi de rebre els seus ensenyaments.

Aquestes reunions no eren per a oferir sacrificis, sinó per a l'estudi de les Escriptures i l'oració comunitària.

El terme «sinagoga» no es troba en l'AT. No obstant això, en el Sal. 74:8 s'esmenta la destrucció del santuari i de «tots els llocs sants» o, més lit., «tots els llocs assignats (per al servei) de Déu».

En la Reina-Valera es tradueix injustificadament per «sinagogues». En el segle I de l'era cristiana es troben sinagogues en tots els llocs on es trobaven els jueus. Fins i tot les comunitats israelites de ciutats poc importants fora d'Israel les tenien.

Per exemple, Salamina, a Xipre (Hch. 13:5), Antioquia de Pisidia (Hch. 13.14), Iconio (Hch. 14:1), Berea (Hch. 17.10). Les sinagogues eren sovint nombroses en les grans ciutats, com Jerusalem (Hch. 6:9) i Alexandria.

Aquestes comunitats vivien amb independència de l'Estat, i administraven els seus assumptes religiosos i civils per si mateixes, sotmetent-se no obstant això a la legislació del país (Ant. 19:5, 3).

Un consell d'ancians dirigia la sinagoga i l'associació religiosa que ella representava (Lc. 7:3-5).
La direcció del culte, el manteniment de l'ordre i la cura de les qüestions materials incumbien diverses persones que eren:

(a) El principal de la sinagoga (Hch. 18:8). Unes certes sinagogues tenien diversos principals (Mr. 5.22). El principal presidia sobre el servei, autoritzava o designava a aquells que havien d'orar, llegir les Escriptures, exhortar (Hch. 13.15), vetllava per l'observança de les prescripcions judaiques (Lc. 13.14).

Els serveis no estaven assegurats per la presència de ministres permanents, sinó per simples particulars qualificats per a això. Jesús va llegir les Escriptures en la sinagoga de Natzaret (Lc. 4.16), i ensenyava amb freqüència en aquests llocs de reunió (Mt. 4.23).

A Antioquia de Pisidia, els principals de la sinagoga van convidar a Pablo i a Bernabé a dirigir unes paraules d'exhortació als fidels (Hch. 13.15).

(b) Un o més serfs s'ocupaven de les tasques materials. Portaven el rotllo sagrat al lector, i després el tornaven a posar en el seu lloc (Lc. 4.20). Quan el consell d'ancians havia de decretar un càstig corporal contra algun dels membres de la comunitat, els serfs l'infligien.

(c) Hi havia també caritatius (cf. Mt. 6:2), encarregats de distribuir ajudes als necessitats.

(d) Es demandava la presència de deu homes, o més si era possible, que havien d'assistir a cada reunió de la sinagoga. Es reunien tots els dissabtes per al culte (Hch. 15.21), i també els dies segon i cinquè de la setmana, per a sentir la lectura d'una secció de la Llei.

En el servei del dissabte, un membre de la congregació estava encarregat de recitar les oracions. La lectura de Dt. 6:4-9; 11.13-21; Nm. 15.37-41, i la recitació de 18 oracions i benediccions, o només d'algunes d'elles, prenia la major part del servei.

Mentre s'oferia l'oració, els assistents es posaven en peus (Mt. 6:5; Mr. 11.25), i s'unien finalment a ella amb un «amén» col·lectiu. Diversos membres de la congregació llegien a torns un curt passatge de la Llei (Hch. 15.21).

Aquesta lectura era precedida i seguida per accions de gràcies. A continuació, el mateix que a l'inici del servei havia ofert oració llegia ara una secció dels profetes.

Aquesta mateixa persona, o una altra, desenvolupava el passatge acabat de llegir, i donava exhortacions sobre la base del llegit (Lc. 4.16-22; Hch. 13.15). El servei concloïa amb la benedicció, que era pronunciada per un sacerdot, si n'hi havia entre els assistents. La congregació pronunciava l'amén final.

Els jueus donaven a les sinagogues el nom de «casa de reunió». Encara existeixen ruïnes d'aquests edificis en Galilea: en Tell Hum, que pogués ser l'emplaçament de Capernaum; en Irbid, en Kefr Bîr’im, en Nebartein, i en alguns altres llocs. Aquests edificis, de forma rectangular, estaven orientats de sud a nord.

La façana meridional presentava una gran porta, flanquejada per dues portes més petites; quatre fileres de columnes dividien l'interior en cinc naus. En Tell Hum hi ha capitells corintis. En Irbid les columnes són d'estil mixt, entre corinti i jònic.

Les llindes dels pòrtics estan sovint adornats amb fulles de vinya i amb raïms. En Nabartein hi ha un motiu esculpit que representa el candelabro de set braços, acompanyat d'una inscripció. En Kefr Bîr’im s'endevina el xai i l'atuell de mannà.

En 1934, en el curs d'unes excavacions, es va descobrir la sinagoga de Dura-Europus, en la ribera dreta de l'Eufrates, al costat de la carretera d'Alep a Bagdad. Una inscripció indica una data de l'any 245 d. C.

Aquesta sinagoga presenta uns frescos notables que il·lustren escenes bíbliques; allí es pot veure una de les fonts d'inspiració de l'art cristià primitiu.

Mobiliari de les sinagogues:
El púlpit del lector; un cofre o armari per als rotllos sagrats; seients, almenys per als ancians i els rics (Mt. 23:6; Stg. 2:2, 3).

Els llocs d'honor es trobaven prop de l'armari que contenia els rotllos de les Escriptures, enfront de l'assemblea, on els homes estaven a un costat, i les dones a un altre.

Les sancions decretades pels principals de la sinagoga eren infligides a l'interior de l'edifici, possiblement en una estada separada (Mt. 10.17; Hch. 22.19).

Rep el nom de «Gran Sinagoga» un consell de 120 membres, organitzat, segons es diu, per Nehemías, cap a l'any 410 a. C. (Megilloth 17, 18). Esdras va dirigir aquest consell. Els profetes van transmetre la Llei de Moisès a aquesta Gran Sinagoga (Pirke Aboth 1:1).

Simón el Just, que va morir al voltant de l'any 275 a. C., va ser un dels seus últims membres. El sanedrín va prendre el lloc d'aquest consell (Aboth 10:1). Després del retorn de la captivitat, el sanedrín va reorganitzar el culte, i va reunir els llibres canònics.

Això és el que afirma la tradició jueva. Ni els apòcrifs, ni Josefo, ni Filó esmenten la Gran Sinagoga. Tampoc les Escriptures. Per aquesta raó s'ha objectat la seva existència. Però aquesta tradició no ha de ser rebutjada enterament.

És ben possible que la Gran Sinagoga fos una assemblea d'escribes que decidís tocant a qüestions teològiques. Durant la seva existència, que va durar poc més de segle i mig, el número total dels seus membres més eminents va arribar probablement a 120.

Els principals escribes, des d'Esdras a Simón el Just, van formar part d'aquest consell.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SINAGOGA