Sinaiticus, jirus

SINAITICUS, JIRUS. -Syrus Sinaiticus- denota Codex Syriacus 30, un palimpsest, en el Monestir de Santa Catalina, que està al peu de Jebel Musa (Muntanya de Moisès, el lloc tradicional per a la revelació dels Deu Manaments) al Sinaí. La virtut d'escriptura conserva un 4t finals o principis del cinquè segle Syr guió i representa la còpia més antiga i millor de l'antic siríac Evangelis. L'escriptura superior és una còpia de la vida de les santes i va ser escrita en 778 CE

En algun moment entre 1889 i 1892, J. Rendell Harris li va dir a Agnes Smith Lewis que en 1889 havia vist alguns manuscrits antics de Syr sense examinar en el Monestir de Santa Catalina. Va decidir viatjar al monestir amb la seva germana bessona, Margaret Dunlop Gibson. Els dos van arribar a St. Catherine en 1892, van trobar aquest famós manuscrit amb l'ajuda del bibliotecari, el pare Galakteon, i el van fotografiar. Gibson cita les paraules de la seva germana que les fulles -en la seva majoria estaven totes pegades, i la menor força utilitzada per a separar-les les va fer enfonsar-se. Una mitja dotzena d'ells els vam posar al vapor de la tetera -(1893: 52-53). No va ser fins més tard a Cambridge que Bensly va identificar correctament el text dels Evangelis com una còpia de l'Antic Evangeli siríaco similar al Codex Curetonianus en el Museu Britànic (que també es va trobar a Egipte, però en St.

El Codex Syriacus 30 conté una escriptura superior i inferior. La part superior és una escriptura en negre clar de Lives of the Female Saints (editada per Lewis en 1900). L'escriptura inferior fosca de color marró vermellós, el tresor d'aquest còdex, conté en siríaco els quatre evangelis canònics, els Fets de Tomás, el Transitus Mariae i , en grec, porcions d'un evangeli, una homilia i passatges no identificats.

L'edició crítica dels Antics Evangelis siríacos és The Old Syriac Gospels, d'AS  Lewis , o Evangelion dóna-Mepharreshe (1910), que conté els coneixements que va obtenir de nombrosos viatges al monestir. Les seves pròpies fotografies mai es van publicar. Van ser redescoberts en 1988 pel director i bibliotecari de Westminster College, Cambridge, i per JH Charlesworth. Les còpies es conserven ara en Speer Library, Princeton Theological Seminary i a Westminster College. Charlesworth, Bruce Zuckerman i Ken Zuckerman han tornat a fotografiar el manuscrit, gràcies al permís i l'ajuda del Sant Concili del Monestir de Santa Catalina, i especialment del venerat Arquebisbe Damianos. Aquests estudiosos estan preparant una nova edició crítica.

Hi ha variants importants en el text evangèlic del Codex Sinaiticus; noti el següent de Mateo: -José, amb qui estava promesa María la Verge, va engendrar a Jesús, anomenat el Crist- (Mateo 1.16); -La seva estrella hem vist des de l'orient- (Mateo 2: 2); i "Jesús Bar Abba" (no Barrabás) (Mateo 27:16).

Bibliografia

Charlesworth, JH 1985. Reflexions sobre els misteris del monestir de Santa Catalina. Pàgines. 4-7 en Secrets of Mount Sinai, per J. Bentley. Garden City, Nova York.

Gibson, M. 1893. Com es va fundar el Codex. Cambridge.

Lewis, A. 1900. Select Narratives of Holy Women, 2 vols. Studia Sinaitica 9, 10. Londres.

—. 1910. Els vells evangelis siríacos, o Evangelion dóna-Mepharreshe. Londres.

—. 1913. Llum sobre els quatre evangelis del palimpsest del Sinaí. Londres.

Metzger, BM 1977. The Old Syriac Version. Pàgines. 36-48 en Les primeres versions del Nou Testament. Oxford.

Price, AW 1985. Les dames de Castlebrae: una història de viatges i recerques en el segle XIX. Gloucester.

      JAMES H. CHARLESWORT