Tabera
Significat de Tabera
(heb. Tab{êrâh, «incendi [coïssor]» o «ardor»).
Lloc en el desert on es va produir un incendi en el campament de els
israelites com a resultat de les seves murmuracions, i que només es va apagar quan
Moisès va intercedir (Nm. 11:1-3; Dt. 9.22); no ha estat identificat.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TABERA
TABERA segons la Bíblia: «ardent».
Lloc en el qual els israelites van suscitar la còlera de Déu per les seves queixes. Van ser castigats amb un incendi en l'extrem del campament.
«ardent».
Lloc en el qual els israelites van suscitar la còlera de Déu per les seves queixes. Van ser castigats amb un incendi en l'extrem del campament.
L'incendi es va detenir gràcies a la intercessió de Moisès. És possible que el foc no es deslligués dins del campament mateix, sinó en el seu límit extrem, en Kibrot-hataava (Nm. 11:1-3, 35; Dt. 9.22).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).