Tabernaculo

Significat de Tabernaculo

Qualsevol botiga o estatge temporal, especialment el tabernacle erigit per
Moisès en el mont Sinaí, el sagrat estatge de Déu (Ex. 25:8, 9) i el centre
del culte hebreu per més de 4 segles, sovint denominada «tabernacle de
reunió [del testimoniatge]». D'acord amb el sistema teocràtic, Déu era el
suprem Governant d'Israel, i en el lloc santíssim del tabernacle apareixia
en forma visible la glòria, símbol de la presència divina (25:22; 40:34, 35),
anomenada a vegades Shekina.* La paraula mishkân es referia a zôhel com a residència
de la gloriosa «Presència» del Senyor. #Aqueix resplendor visible surava sobre el
propiciatori de l'arca entre els 2 querubins (25:22). Es va construir el
tabernacle d'acord amb el «disseny» que Déu li va revelar a Moisès en la muntanya
Sinaí (Ex. 25:9-40; cf He. 8:5; 9.23). Els materials més voluminosos que es
van emprar en la construcció, com ser la fusta i les pells d'animals, es
podien aconseguir en els voltants del Sinaí. Els metalls preciosos -or,
plata i bronze-, com així mateix el lli, òbviament els va portar el poble des de
Egipte (Ex. 35:21-29; cf 3.22; 12.35, 36). Un càlcul aproximat del preu de
els diferents materials, usats en la construcció del tabernacle, ens
revela que significava una inversió considerable. El candelabro amb els seus
llums i diversos utensilis es va fer amb un talent d'or. Es van necessitar
aproximadament 6 mesos per a construir el tabernacle, tasca que insumió la 2ª
meitat de l'any després de la sortida d'Egipte (19:1; 24:18; 34:28; 40:2).

El tabernacle pròpiament dit era una tenda quadrangular, de 30 colzes* de
llarg, 10 d'ample i 10 d'alt. Les dimensions del conjunt de l'estructura
no figuren amb exactitud en els registres de l'Exodo, però les hi pot calcular
sobre la base dels detalls que es donen de les cortines i les taules que es
van usar en les parets del tabernacle, i de les mesures proporcionals, però
majors, del temple de Salomó (1 R. 6:2). La botiga estava dividida en 2
compartiments: l'1º conegut com a «lloc sant» (Ex. 28:29), i el 2º com
«lloc santíssim», literalment «el Sant dels Sants» (26:33, BJ). Est
constituïa un cub de 10 colzes per costat, mentre el lloc sant era de 10
colzes per 20. El tabernacle estava envoltat per un atri o pati de 50 colzes
d'ample per 100 de llarg, limitat per cortines de lli de 5 colzes d'alt
(27:18). Aquesta paret de cortines estava suspesa per 60 columnes, potser de
fustes d'acàcia* (per ser aquesta la fusta usada per als mobles i altres
columnes; cf 26:37) revestides de plata i sostingudes per pedestals de bronze.
En la part central de l'extrem oriental del pati es trobava l'entrada, que
estava constituïda per una cortina especial de 20 colzes de llarg (27:9-17). En
la meitat oriental del pati, prop de l'entrada, estava l'altar de els
holocaustos (vs 1-8) i el lavacro o lavatorio (30:17-21). El tabernacle
pròpiament dit ocupava una posició central en la meitat occidental del
pati. La seva entrada també s'obria 1124 cap a l'orient. Aquesta entrada estava
formada per una cortina de lli suspesa mitjançant 5 columnes de fusta de
acàcia, revestides d'or i sostingudes per pedestals de bronze (26:36, 37).
En el lloc sant, al costat dret (nord) de l'entrada, estava la taula de els
pans de la proposició, de fusta d'acàcia revestida d'or (25:23-30). A la
esquerra (sud) estava el candelabro de 7 braços, el qual estava fet, junt
amb els seus llums i utensilis, d'un talent d'or pur (vs 31-40). Davant
del vel que separava el lloc sant del santíssim (encara que es considerava que
pertanyia a aquest últim [He. 9:3, 4]), estava l'altar de l'encens, també
fet de fusta d'acàcia revestida d'or pur (Ex. 30:1-10). L'entrada al
lloc santíssim era una cortina de lli coberta de complicats brodats, i
sostinguda per 4 columnes (26:31-33). L'únic objecte que es trobava en el
lloc santíssim era l'arca del pacte, una caixa de fusta d'acàcia revestida
d'or pur, coberta amb una tapa coneguda com «el propiciatori», en cada
un dels extrems del qual es trobava un querubí d'or (25:10-22). L'estructura
del tabernacle estava formada per parets de fusta, i un sostre constituït
per 3 diferents cobertes de pells (26:1-37). En les parets hi havia 48 taules
de fusta d'acàcia, de 10 colzes de llarg per 1,5 d'ample, revestides d'or.
Es conservaven en el seu lloc gràcies a unes espigues, i estaven afirmades sobre
pedestals de plata, 2 per a cada taula. Les mantenien unides unes barres de
fusta que les travessaven de costat a costat; eren 5 per costat. La coberta
interior, que cap a les vegades de cel ras i penjava parcialment per les
parets, estava sostinguda per #aqueix taules, i era de lli fi, delicadament
brodada amb querubins, en blau, porpra i escarlata (vs 1-6). Sobre ésta es
trobava una altra, de pèl de cabres, dividida en 11 seccions de 30 per 4 colzes
c/o. Damunt hi havia una 3ª de pells de carners (v 14), i una altra de pells de
teixons. En l'atri o pati actuaven els sacerdots i levites, d'acord amb
els seus respectius deures, per a dur a terme els serveis religiosos i suplir
les necessitats. Els membres de la congregació també entraven per la
entrada de l'atri per a presentar els seus sacrificis i confessar els seus pecats.

Durant la conquesta de Canaán, el tabernacle va estar instal·lat en Gilgal, el
1r campament dels hebreus en #aqueix país i la caserna general de Josué; estava
prop de Jericó (Jos. 4.19, 20; 5:9, 10; 10.43; 14:6). Quan es va completar la
conquesta, li ho va traslladar a Sitja, on va romandre durant el període de els
jutges (Jos. 18:1; 1 S. 1:3) fins a la presa de l'arca per part dels filisteus.
Evidentment, Sitja va ser destruïda i va deixar de ser el centre del culte (1 S. 4:3,
11, 21, 22; Sal. 78:60-64; cf Jer. 7.12-14; 26:6, 9). Durant el regnat de
Saúl, el tabernacle va estar en Nob (1 S. 21:1, 6), i durant bona part del
regnat de David i fins a la dedicació del temple* de Salomó, en Gabaón (1 Cr.
16.39; 21.29; 2 Cr. 1:3-6). Quan el temple es va construir, es va traslladar el
tabernacle, i l'arca i els utensilis sagrats van ser situats en la nova
estructura (1 R. 8:4; 2 Cr. 5:5).

EL TABERNACLE

Per a obtenir més informació sobre les diverses parts que constituïen el
santuari, busquin-se en aquest Diccionari els noms de cadascuna d'elles, com
així mateix els seus utensilis i mobles. Al peu d'aquesta pàgina es presenta 1125 un
dibuix a escala del pla del tabernacle, el seu atri i el seu mobiliari. Les seves dades
es basen en referències preses d'Exodo: pilars (27:17, 18); atri (27:9);
«cortines» (27:9); porta (27:16); altar del sacrifici (27:1-8); lavatorio
(30:17-21); tabernacle (cp 26); columnes del lloc sant (26:37); columnes del
lloc santíssim (26:32); 1r vés-ho (26:36); taula dels pans de la proposició
(25:23-30); candelabro (25:31-40); altar de l'encens (30:1-10); 2º vel
(26:31-33); arca amb el propiciatori i els querubins (25:10-22). Amb
respecte al ministeri dels sacerdots i els diversos serveis religiosos
que es duien a terme en el santuari, vegin-se Sacerdot; Sacrificis i
Ofrenes.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TABERNACULO

TABERNACLE segons la Bíblia: (a) Temple portàtil provisional, on el Senyor es trobava amb El seu poble (Éx. 33:7-10).

(a) Temple portàtil provisional, on el Senyor es trobava amb El seu poble (Éx. 33:7-10).

(b) Santuari portàtil, la construcció del qual Déu va ordenar a Sinaí a Moisès, i que va acompanyar als israelites en la seva peregrinació pel desert, i va quedar després en peus en la Terra Promesa fins a l'establiment del regne en pau sota Salomó.

La importància del Tabernacle queda marcada per la quantitat de capítols que se li dediquen en el llibre de l'Èxode: 25 a 31, constituint una tercera part del llibre.

El seu objecte era permetre que el Senyor habités enmig del seu poble (Éx. 25:8) i procurar als homes pecadors un mitjà de comunió constant amb el Déu sant (Éx. 25:22; 29:42-46).

Efectivament, hi ha una immensa diferència entre el descens del Senyor, envoltat de foc devorador, amb totes les amenaces del Sinaí (Éx. 19.10-22) i d'altra banda el seu estatge permanent enmig del campament (Éx. 40:34-38).

Aquest canvi es va fer possible gràcies al Tabernacle i el sistema sacrificial i el sacerdoci que éste comportava.

En el Tabernacle es reproduïen la imatge i l'ombra del santuari celestial. Moisès ho va construir segons el model que Déu li havia donat en la muntanya (Éx. 25:9, 40; 26:30; 27:8).

La seva execució va ser conforme a tot el que el Senyor havia ordenat (això s'afirma 18 vegades; cf. Éx. 39:32, 42:43, etc.). No es va deixar res en absolut a la inventiva o iniciativa humanes. Cadascun dels detalls tenia la seva importància i significat espiritual.

L'epístola als Hebreus confirma que el santuari fet de mà de l'home «era «imitació del veritable», establert pel Senyor en el cel (He. 8:2, 4-5; 9.11, 23-24).

El ritual, culte, els sacrificis, el sacerdoci d'Aarón, són tots tipus i profecies de la persona, sacrifici i sacerdoci de Crist, el nostre summe sacerdot.

Per definició, aquests tipus i ordenances eren temporals: les vestidures, utensilis, divisions del santuari, vel, sacrificis, ablucions, etc., tot això ha cedit el seu lloc al culte rendit en esperit i en veritat, havent-hi tot això estat complert per la vinguda de Crist (He. 8:5; 9:1-10; Jn. 4.23-24).

Introduir aquestes coses en el culte cristià, com el fan l'Església de Roma i les seves imitadores, és confondre els pactes, i tornar a l'Antic Pacte, que ja ha quedat abrogat en favor del Nou.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TABERNACULO