Tapua
Significat de Tapua
(heb. Tappûaj, «poma»).
1. Antiga ciutat cananea (Jos. 12.17) que més tard va pertànyer a Manasés (17:8).
Com que es trobava en el límit entre Manasés i Efraín, també li la
podia considerar propietat d'aquesta última tribu (16:8; 17:7, 8). En 17:7 el
hebreu diu: «en-Tapúa», és a dir, «font de Tapúa». La RVR no trasllueix est
matís. Segons la BJ, i la DHH en la seva nota dempeus de pàgina, la «Tifsa» de 2 R.
15.16 en realitat era Tapúa, que va ser saquejada per Manahem. Se la identifica
amb Sheikh Abã Zarad, lloc situat a uns 14,5 km al sud de Siquem. Mapa VI,
D-3.
2. Ciutat de la Sefela de Judà (Jos. 15.34); no ha estat identificat.
3. Fill d'Hebron i descendent de Caleb, fill d'Hezrón (1 Cr. 2.43).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TAPUA
TAPÚA segons la Bíblia: (signif. incert, «poma», «codony», «albercoc»).
(a) Ciutat de la plana de Judà (Jos. 15.34). Ident. plausible: Beit-Nettif, abans dita Beth-letepha, alteració de Beth el-Taphua.
(signif. incert, «poma», «codony», «albercoc»).
(a) Ciutat de la plana de Judà (Jos. 15.34). Ident. plausible: Beit-Nettif, abans dita Beth-letepha, alteració de Beth el-Taphua.
(b) Ciutat d'Efraín, a l'oest de Siquem i sobre la frontera d'Efraín (Jos. 16:8; 17:7, 8); identif. probable: Sheik Abu Zarad, a uns 13 Km. al sud de Siquem.
(c) Fill d'Hebron (1 Cr. 2.43).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).