Tare
Significat de Tare
(heb. Teraj, potser «lloc [estació, parador]» o «íbice»; ac. Turâhu; gr.
Thára).
Pare d'Abrahán, Nacor i Faran. Després de viure per algun temps en Ur de
els Escalfaments, va emigrar amb la seva família a Harán, on va morir a l'edat de 205 anys
(Gn. 11.24-32; 1 Cr. 1.26; Lc. 3.34). Havia servit a altres déus fora de
Yahweh (Jos. 24:2), tal vegada la deessa Lluna, ja que tant Ur com Harán eren
llocs dedicats al seu culte. L'antiga ciutat de Til-sha-Turâhi, situada en
els voltants d'Harán, hauria estat dita així en record de Taré.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TARE
TARÉ segons la Bíblia: «isard».
Fill de Nacor; va tenir tres fills: Faran, Nacor i Abram (Gn. 11.24-27), i vivia en Ur dels escalfaments, on estava donat a la idolatria (Jos. 24:2). Va seguir a Abram i Lot en la seva peregrinació cap a Canaán, i va morir en Harán a l'edat de 205 anys (Gn. 11.28-32).
«isard».
Fill de Nacor; va tenir tres fills: Faran, Nacor i Abram (Gn. 11.24-27), i vivia en Ur dels escalfaments, on estava donat a la idolatria (Jos. 24:2). Va seguir a Abram i Lot en la seva peregrinació cap a Canaán, i va morir en Harán a l'edat de 205 anys (Gn. 11.28-32).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).