Terra

Significat de Terra

Traducció de diverses paraules hebrees i gregues. L'hebrea més comuna és
zerets, que apareix unes 2.400 vegades en l'AT. Se l'usa per a referir-se al
planeta Terra amb la finalitat de diferenciar-ho del cel atmosfèric, i tal vegada del
estel·lar també (Gn. 1:1; etc.); a una porció de terra (23.15); al territori
ocupat per un cert poble o nació (Gn. 47:13); a la terra seca per a
distingir-la de la mar (1.10); al món habitat (18.18); o, en sentit figurat,
per a referir-se als habitants del món (Jer. 22.29). L'heb. zadâmâh
(prové del verb zâdam, «ser vermell»), també traduït amb freqüència per
«terra» (Gn. 1.25; 4.11, 14; etc.), es refereix a la terra vermellosa, arable. Es
l'usa comunament per a referir-se al sòl des d'un punt de vista agrícola,
com a origen de la vida de les plantes, els animals i l'home (2:6, 9; Dt.
7.13). En el NT, «terra» és traducció del gr. gue, que inclou el
significat de les 2 paraules hebrees comentades (Mt. 5:5; 13:5; Hch. 1:8-1
etc.). El gr. oikoumén es refereix a la terra habitada (Lc. 21.26). Com
conseqüència dels diversos significats que tenen les paraules traduïdes
per «terra», a vegades no hi ha seguretat si es refereixen a tota la terra o només a
una porció d'ella.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TERRA

TERRA segons la Bíblia: (b) TERRA.
Són diversos els termes hebreus que es tradueixen «terra», però no s'empren per a distingir la terra com a esfera de la superfície de la terra, o sòl; tampoc per a discriminar entre la superfície general de la terra i qualsevol part d'ella, o territori, o el material que la constitueix.

(a) TERRA SANTA.
(Vegin-se CANAÁN, ISRAEL, JUDÀ i, especialment, PALESTINA.)

(b) TERRA.
Són diversos els termes hebreus que es tradueixen «terra», però no s'empren per a distingir la terra com a esfera de la superfície de la terra, o sòl; tampoc per a discriminar entre la superfície general de la terra i qualsevol part d'ella, o territori, o el material que la constitueix.

Així, «adamah» es refereix generalment a la terra com a material o sòl: la pluja cau sobre «la terra» (Gn. 7:4); «un altar de terra» (Éx. 20.24); l'home «torna a la terra» (Sal. 146:4); no obstant això, es refereix amb freqüència a «la terra» d'Israel: «no prolongareu els vostres dies sobre la terra» (Dt. 30:18); «a fi que habitis sobre la terra» (Dt. 30:20); «els dies que visquéssiu sobre la terra» (Dt. 31:13); «la terra que vaig jurar als seus pares» (Dt. 31:20).

Un altre terme, «erets», té un significat més ampli: en algunes ocasions la terra com a esfera, el globus terrestre (Gn. 1:1; Is. 40:22; Jb. 26:7, en particular, afirma: «Penja la terra sobre res»; també en Is. 40:15, 25-26 s'afirma la petitesa de la terra en comparació amb l'exèrcit dels cels). En altres llocs, aquest mateix terme s'usa de districtes (cf. Gn. 10.11, 20).

En el NT, el terme «gê» s'empra per a tots els anteriors significats. S'usa simbòlicament com una característica de l'home en el seu estat natural. «El que és de la terra és terreny, i coses terrenals parla» (Jn. 3.31).

En cada cas, a causa de l'ampli de cada terme utilitzat, la veritable extensió haurà de ser determinada pel context.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TERRA