Tobillas

TOBILLAS [Heb ˓ăkāsı̂m ( עֲכָסִים) ]. La paraula ˓ekes, que es troba només en plural en la Bíblia hebrea, indica una peça de joieria que s'usa al voltant del turmell, igual que les polseres que s'usen al voltant de la nina. L'únic text bíblic que esmenta les turmelleres és Isa 3.18, en el qual l'abillament decadent dels israelites autoindulgents s'enumera en una quantitat considerable. Es presenten vint-i-un articles i les turmelleres encapçalen la llista. Potser la seva posició en la part superior de la llista, on van seguits de -cintes per al cap-, tingui la intenció d'indicar que els elements que segueixen són els que adornen tot el cos, des del peu fins al cap.

Les turmelleres solien estar fetes de metall, encara que s'han trobat alguns exemples de vidre. Dels de metall, els de bronze són els més comuns, però l'existència d'espècimens d'or, plata i ferro pot establir-se mitjançant el descobriment d'exemples reals o mitjançant analogia amb els braçalets o anells més comuns. Tots aquests adorns circulars de metall es van fer doblegant filferros rectes o bandes en una forma arrodonida. A vegades, els extrems es deixaven oberts; en alguns exemples, s'han soldat o trenat entre si. Les turmelleres de metall generalment no estaven decorades, excepte per les pallisses ocasionals o l'aplanament dels extrems lliures en els exemples oberts.

Encara que aparentment tant homes com dones usaven polseres, braçalets, collarets i anells, és difícil determinar si es pot dir el mateix de les turmelleres. En l'art gràfic de l'antic món semítico, les representacions de figures humanes tendeixen a ser les d'individus de classe alta, vestits amb abillaments cerimonials. Això significa que les capes llargues o les peces exteriors cobreixen la part inferior de les cames i enfosqueixen les àrees en les quals s'usarien les turmelleres. No obstant això, unes certes representacions de deïtats, especialment aquelles representades nues o seminues, són instructives. Encara que aquest tipus de figures solen ser molt senzilles i estilitzades, l'ús de joies com a adorn es destaca en absència de peces de vestir. Una comparació de déus cananeus masculins i femenins representats en metall (vegeu Negbi 1976) mostra diversos exemples de figures femenines amb turmelleres, però només un o dos possibles homes així adornats.

La informació gràfica és valuosa per a mostrar la forma en què es van usar les turmelleres. Es poden veure diversos exemples de turmelleres individuals, és a dir, una en cada turmell. Però en la majoria dels casos, les turmelleres s'usaven en conjunts de tres i quatre, i probablement també en conjunts de cinc i tal vegada fins i tot sis (Seibert 1974: pls. 41, 54, 56, 59, 63). El fet que les turmelleres s'usessin en grups informa el significat d'Isa 3.16, en el qual el profeta es burla de les altives filles de Sión, que es gallegen desenfrenadament, -dringant amb els peus-. El verb en aquest passatge es deriva de la paraula per a turmelleres i indica la dringadissa produïda pel moviment dels peus d'una persona que usa turmelleres.

Bibliografia

Negbi, O. 1976. Canaanite Gods in Metall. Tel Aviv.

Seibert, I. 1974. Woman in Ancient Near East. Leipzig.

      CAROL MEYERS