Tobias

Significat de Tobias

(heb. Tôbiyyâh[û], «Yahweh és bo» o «bondat de Yahweh»; Cartes de
Laquis,Tbyhw; nom que apareix en les anses d'alguns gerros heb. antics, i
també gravat en pedra en Arâq el-Emîr [vegeu Tobías 3]; cun. Tâbiya).

1. Levita nomenat pel rei Josafat per a ensenyar la llei a les ciutats de Judà
(2 Cr.17: 8).

2. Avantpassat d'una família que va tornar amb Zorobabel a Jerusalem, després del
exili, i no va poder provar la seva nacionalitat hebrea (Esd. 2: 60; Neh. 7: 62).

3. Funcionari amonita de família noble, possiblement mig jueu. El, juntament amb
Sanbalat (governador de Samaria) i Gesem (príncep de Qedar, a Aràbia), van anar
enemics decidits de Nehemías i actius en el pla de suspendre la
reconstrucció del mur de Jerusalem (Neh. 2: 10, 19; 4: 3, 7; 6: 1, 12, 14).
Tobías estava relacionat per casaments amb prominents famílies de Jerusalem
(6: 17-19), i després de la partida de Nehemías li van donar una habitació en un
dels edificis adjacents al temple. Quan Nehemías va tornar a Jerusalem
després de diversos anys d'absència, i va trobar a Tobías instal·lat en el recinte
del temple, immediatament el va expulsar (13: 4-8). La família de Tobías
evidentment va continuar exercint un paper important en els assumptes de
Transjordània, i de tant en tant també en els de Judà. Les impressionants
ruïnes de les seves propietats encara es poden veure en {Arâq el-Emîr, a 23 km al
oest sud-oest d'Amman, prop de la moderna carretera que la uneix amb Jericó
(fig. 514). Es van dur a terme diverses excavacions en #aqueix lloc, en 1961 i
1962, sota la direcció de P. W. Lapp. Entre els descobriments realitzats es
troba el cap d'una font que representa a un felí esculpit en
sobrerrelieve sobre un gran tros de dolomia jaspiada en blanc i vermell. Li la
va trobar en la part baixa de la maçoneria de les ruïnes d'un temple
hel·lenístic, al qual els àrabs criden Qasr el-{Abd, «el Castell de els
Serfs», edificat en el s II a. C. Mapa XIV, A/e-4.

Bib.: C. C. McCown, BA 20 (1957): 63-76; V. Mazar, IEJ 7 (1957): 137-145,
229-238; P. W. Lapp, EAEHL II: 527-531.

514. Part de les ruïnes del castell de la família de Tobías en {Arâq el-Emîr,
a Transjordània.

4. Exiliat jueu de qui el profeta Zacarías va rebre plata i or amb la finalitat de
fer corones per a Josué (Zac. 6: 10, 11, 14). 1170

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TOBIAS

TOBÍAS segons la Bíblia: «Jehová és bo».
(a) Fundador d'una família que va tornar de la captivitat babilònica, però que no va poder demostrar el seu origen israelita (Esd. 2:60; Neh. 7:62).

«Jehová és bo».
(a) Fundador d'una família que va tornar de la captivitat babilònica, però que no va poder demostrar el seu origen israelita (Esd. 2:60; Neh. 7:62).

(b) Amonita que es va oposar a la restauració de les muralles de Jerusalem i va ridiculitzar als que es dedicaven a aquesta tasca (Neh. 2.10; 4:3, 7).

(c) Levita que, per ordre del rei Josafat, ensenyava la Llei per les ciutats de Judà (2 Cr. 17:8).

(d) Jueu que va portar al profeta Zacarías, de part dels jueus en l'exili, l'or i la plata destinats a les corones de Josué, el summe sacerdot (Zac. 6.10, 11, 14).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TOBIAS