Tola

Significat de Tola

(heb. Tôlâ{, [cuc] «carmesí»).

1. Fill d'Isacar, avantpassat dels tolaítas,* una família tribal (Gn. 46:13; Nm.
26:23; 1 Cr. 7:1:1, 2).

2. Un dels així anomenats jutges menors, qui va jutjar a Israel durant 23 anys.
Poc se sap sobre ell, perquè el relat bíblic només ens diu que era fill
de Fúa, de la tribu d'Isacar, i que va viure i va morir en Samir, a la regió de
els pujols d'Efraín (Dj. 10:1, 2).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TOLA

TOLA segons la Bíblia: «cuc».
(a) Fill d'Isacar. Fundador d'un clan (Gn. 46:13; Nm. 26:23; 1 Cr. 7:1).
(b) Fill de Fúa, de la tribu d'Isacar; va jutjar a Israel durant vint-i-tres anys. Vivia en Samir, en la muntanya d'Efraín (Dj. 10:1, 2).

«cuc».
(a) Fill d'Isacar. Fundador d'un clan (Gn. 46:13; Nm. 26:23; 1 Cr. 7:1).
(b) Fill de Fúa, de la tribu d'Isacar; va jutjar a Israel durant vint-i-tres anys. Vivia en Samir, en la muntanya d'Efraín (Dj. 10:1, 2).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TOLA