Tolemaida

Significat de Tolemaida

(gr. Ptolemaís).

Ciutat situada en l'extrem septentrional de la Badia d'Acre o Aco,* que era
el nom pel qual se la coneixia antigament (Dj. 1.31). Quan Palestina
va passar a les mans dels Tolomeos en la primera part del període belenístico, un
d'ells li va donar el nom de Tolemaida en record de si mateix. En #aqueix
llavors era un port important de Galilea i Damasc. Pablo es va detenir allí
en el seu viatge a Jerusalem en tornar del seu 3er viatge missioner (Hch. 21:7). Els
àrabs li van retornar el seu antic nom d'Aco, que els croats el van canviar
per Acre.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TOLEMAIDA

TOLEMAIDA segons la Bíblia: Ciutat així dita en honor de Ptolemeu Filadelfo (285-246 a. C.). Éste era el nom que tenia en els temps de Pablo. En l'actualitat es diu Akkõ, com amb anterioritat a aquest canvi de nom.

Ciutat així dita en honor de Ptolemeu Filadelfo (285-246 a. C.). Éste era el nom que tenia en els temps de Pablo. En l'actualitat es diu Akkõ, com amb anterioritat a aquest canvi de nom.

Els Croats li van donar el nom de Sant Joan d'Acre. El seu nom antic, Akkõ, significa «sorres ardents». A vegades, els hebreus li donaven el nom d'Acasaf (Jos. 11:1; 12.20; 19.25).

Es troba situada sobre un petit promontori de la costa palestina, a poc més de 40 Km. al sud de Tir. La ciutat està enfront del mont Carmelo, des de l'altre costat de la badia d'Acre.

Va ser assignada a la tribu d'Aser, que no la va ocupar (Dj. 1.31). En els temps d'Oseas es va rendir a Salmansar, rei d'Assíria (Ant. 9.14, 2). Durant el regnat d'Assurbanipal va sofrir fustigacions assíries.

El nom de Tolemaida li va ser donat gairebé un segle a. C. Ciutat clau per a l'entrada de la Galilea, port marítim i terminal de les rutes comercials de Decápolis i d'Aràbia, va adquirir summa importància política (1 Mac. 5.15, 21, 55; 10:1; Ant. 13.12, 2 ss.).

És en aquesta ciutat que Jonatán Macabeu va ser pérfidamente assassinat (1 Mac. 12.48; Ant. 13:6, 2). Un gran nombre de jueus va trobar refugi dins de les seves muralles (Guerres 2.18, 5).

En aquesta ciutat va sorgir aviat una comunitat cristiana. Pablo va passar allí un dia amb els germans durant el seu últim viatge a Jerusalem (Hch. 21:7). Tolemaida va venir a ser després la seu d'un episcopat cristià.

Els àrabs li van restituir el seu antic nom d'Akkõ, que els Croats francesos van corrompre a Acre. L'any 1191, Felipe Augusto, rei de França, i Ricard I, rei d'Anglaterra, la van conquistar.

Des de l'any 1229 va passar a ser propietat dels Cavallers de Sant Joan, per la qual cosa va ser sovint coneguda com a Sant Joan d'Acre. Més tard va caure en mans dels turcs otomans. Jazzar Pachá va ser un notable governant per la seva ferocitat, mereixent el titulo de «l'escorxador», i va reforçar els seus defenses en 1799.

Aquell mateix any Napoleó la va assaltar, però va ser vençut i es va retirar ràpidament a Síria. Una flota britànica va contribuir decisivament a la derrota de Napoleó en acudir en auxili de Jazzar.

En 1832, Sant Joan d'Acre va ser arrabassada al sultà de Turquia per un dels seus súbdits, Ibrahim Pachá, fill de Mohamed Alí, governador d'Egipte.

En 1840 una intervenció anglo-austríaca va retornar la ciutat a Turquia. Durant la Primera Guerra Mundial, en 1917, els anglesos es van apoderar de la ciutat, passant a formar part de la seva administració de Palestina.

Finalment, en la guerra de la Independència d'Israel, en 1948, Akkõ, que havia estat lliurada pels anglesos als àrabs abans de retirar-se de Palestina, va ser presa per les forces del naixent Estat d'Israel.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TOLEMAIDA