Traconite

Significat de Traconite

(gr. TrajÇnítis, «regió escarpada [muntanyenca, aspra, escabrosa]»; Josefo,
Trajón).

Part de la tetrarquia de Felipe, el fill d'Herodes el Gran, qui va governar
tot el territori nord-oriental de Palestina entre el 4 a. C. i el 33/34 d. C.
(Lc. 3:1). La regió, que avui rep el nom de Lej~, és un altiplà
escarpada, inaccessible i coberta de lava, d'uns 960 Km² d'extensió,
situada al sud de Damasc i al nord de l'Haurán. En l'antiguitat, la seva
població era mixta i estava constituïda majorment per no jueus. Mapa XVI,
B/C-5/6.

Bib.: FJ-AJ xv.10.3; xvii.2.1 i 2; Estrabón xvi.2.20.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TRACONITE

TRACONITE segons la Bíblia: «rocosa». Al començament del ministeri de Joan el Baptista, la Traconite formava, amb Iturea, la tetrarquia de Felipe, germà d'Herodes Antipas, el tetrarca de Galilea (Lc. 3:1).

«rocosa». Al començament del ministeri de Joan el Baptista, la Traconite formava, amb Iturea, la tetrarquia de Felipe, germà d'Herodes Antipas, el tetrarca de Galilea (Lc. 3:1).

S'estenia al sud de Damasc (Estrabón 16:2, 20), comprenent les roques volcàniques que en els nostres dies reben el nom del-Laja’; a l'oest incloïa Ulatha i Paneas; al sud, els confins de Batanea i de Jebel Haurán (Ant. 15.10, 3; 17:2, 1 i 2).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TRACONITE