Verí

Significat de Verí

Traducció del: 1. Heb. jêmâh, d'una àmplia gamma de significats, com
«calor», «ira», «verí», «passió», «ponzoña» (Job 6:4; Sal. 140:3). 2. Heb.
rôzsh i rôsh (Job 20.16; etc.). 3. Heb. merôr[âh] (Dt. 32:32; Job 13.26;
20.25, 14). 4. Gr. iós, «verí» (com el de l'áspid, que absorbit per un
organisme viu pot produir mal físic i fins a la mort). Iós s'usa
metafòricament per al mal que causen els òrgans de la parla, els llavis (Ro.
3.13) i la llengua (Stg. 3:8). 5. Gr. thanásimos, una cosa «mortífera» (Mr. 16.18).
Vegeu Fel.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: VERÍ

VERÍ segons la Bíblia: Tota substància vegetal, animal o mineral que, introduïda en un organisme viu, li produeixi pertorbacions que poden arribar a ser mortals (2 R. 4.39, 40; Ro. 3.13).

Tota substància vegetal, animal o mineral que, introduïda en un organisme viu, li produeixi pertorbacions que poden arribar a ser mortals (2 R. 4.39, 40; Ro. 3.13).

Hi ha dos termes heb, que denoten el verí de serps:

(a) «Hemah», calor intensa (Dt. 32:24, 33; Sal. 58:4), terme que denota així mateix una passió ardent, i la febre deguda al verí.

(b) «Ro’sh» (Dt. 32:33; Jb. 20.16), verí, i també herba amarga (vegeu FEL).

En Job 6:4 es fa, sens dubte, al·lusió a l'antiquíssim costum d'enverinar fletxes (Odissea 1:261, 262; Plinio, Història Natural 11:115; 18:1).

També hi havia verins d'origen vegetal, com un extracte de teix (Història Natural 16.20). Els gals empraven una planta verinosa, el limeum, que passava per ser mortal per a les feres (Hist. Nat. 27:76).

L'ús de verí amb propòsits criminals estava en voga en el món romà i en l'antiguitat en general (2 Mac. 10.13; Ant. 17:4, 1).

Aquesta odiosa pràctica va penetrar en Judà i en orient (Mr. 16.18), però no s'esmenta molt en la Bíblia, la qual cosa prova que aquesta manera d'actuar no era corrent entre els jueus.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: VERÍ