Venjança

VENJANÇA. Les formes verbals i nominals normalment traduïdes com a "venjança, venjança, etc." cauen en dues categories de definició: (1) la prestació d'un càstig just a un malfactor o la recompensa donada a la víctima del greuge;  (2) venjança venjativa infligida per persones malvades sobre els innocents. La paraula hebrea més comuna traduïda per aquest terme  és nāqam (verb, "venjar") i els seus parents nominals, nāqām i nĕqāmâ ("venjança"). En el NT, la paraula habitual és ekdikeō (verb) i els seus derivats nominals, ekdikēsis i ekdikos.A més, RSV tradueix algunes aparicions específiques d'altres tres verbs com "venjar". Aquests són: hôšı̂˓a (generalment, "salvar") en 1 Sam 25:31; rāb (generalment, "contendre, portar als tribunals") en 1 Sam 25:39; i hēšı̂b (usualment, -portar de tornada, pagar-) en 2 Sam 16: 8. L'altra paraula significativa que es tradueix amb aquest terme és el PARTICIPI , gō˒ēl, en la frase gō˒ēl haddām, que es tradueix com -el venjador de la sang- (veure més a baix). Les paraules relacionades amb el concepte de venjança i que s'usen sovint en paral·lel amb nqm inclouen hēšı̂b (-portar, retornar = fer recompensa-); šillēm (-pagar, recompensar, recompensar-); dāraš(-Buscar, requerir-, particularment en la frase, -buscar la sang de-); gĕmûl (-tracte, recompensa-).