La multiplicació dels pans i els peixos

13Quan Jesús va rebre la notícia, es retirà d’allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Però així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions.

14Quan desembarcà, veié una gran gentada, se’n compadí i va curar els seus malalts.

15Arribat el capvespre, els deixebles s’acostaren a dir-li: —Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.

16Però Jesús els respongué: —No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.

17Ells li diuen: —Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.

18Ell els digué: —Porteu-me’ls aquí.

19Llavors va manar que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent.

20Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles.

21Els qui havien menjat eren uns cinc mil homes, sense comptar dones ni criatures.

30Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat.

31Ell els diu: —Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica. Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar.

32Se n’anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat.

33Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells.

34Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor ; i es posà a instruir-los llargament.

35Quan ja s’havia fet tard, els deixebles s’acostaren a dir-li: —Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard.

36Acomiada la gent, i que vagin a les masies i als pobles del voltant a comprar-se alguna cosa per a menjar.

37Però Jesús els respongué: —Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells li diuen: —Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris!

38Jesús els pregunta: —Quants pans teniu? Aneu a veure-ho. Ells ho miren i li diuen: —Cinc pans i dos peixos.

39Llavors Jesús els va manar que fessin seure tothom en colles a l’herba verda.

40La gent s’assegué en grups de cent i de cinquanta.

41Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent. També va repartir els dos peixos a tothom.

42Tots en van menjar i quedaren saciats.

43Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles, i també van recollir les sobres dels peixos.

44D’aquells pans, n’havien menjat cinc mil homes.

10A la tornada, els apòstols explicaren a Jesús el que havien fet. Ell se’ls endugué tots sols cap a una vila anomenada Betsaida.

11Però la gent ho va saber i el seguiren. Jesús els acollí i els parlava del Regne de Déu, i guaria els qui en tenien necessitat.

12El dia començava a declinar, i els Dotze s’acostaren a dir-li: —Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les masies del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat.

13Però Jesús els digué: —Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells respongueren: —Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada.

14Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles: —Feu-los seure en grups de cinquanta.

15Ells ho van fer així, i tothom s’assegué.

16Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent.

17Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.

1Després d’això, Jesús se’n va anar a l’altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades.

2El seguia molta gent, perquè veien els senyals que feia amb els malalts.

3Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els seus deixebles.

4Era a prop la Pasqua, la festa dels jueus.

5Llavors Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que acudia cap a ell, digué a Felip: —On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests?

6De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer.

7Felip li va respondre: —Ni amb dos-cents denaris no n’hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú.

8Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu:

9—Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d’ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent?

10Jesús digué: —Feu seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba i s’hi assegueren; només d’homes, eren uns cinc mil.

11Llavors Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix.

12Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles: —Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res.

13Ells els van recollir i amb els bocins d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d’haver menjat.

14Quan la gent veié el senyal que ell havia fet, començaren a dir: —Realment, aquest és el profeta que havia de venir al món.

15Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.