La resurrecció de Llàtzer

1Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta.

2Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.

3Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: —Senyor, aquell que estimes està malalt.

4Jesús, en sentir-ho, digué: —Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat.

5Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer.

6Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era.

7Després digué als deixebles: —Tornem a Judea.

8Ells li diuen: —Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, i ara tornes a anar-hi?

9Jesús contestà: —¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d’aquest món,

10però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum.

11Dit això, va afegir: —Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit, però vaig a despertar-lo.

12Els deixebles li digueren: —Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo.

13Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural.

14Llavors Jesús els digué obertament: —Llàtzer és mort,

15i m’alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!

16Tomàs, l’anomenat Bessó, va dir als altres deixebles: —Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!

17Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies.

18Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres,

19i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà.

20Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa.

21Marta digué a Jesús: —Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.

22Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.

23Jesús li diu: —El teu germà ressuscitarà.

24Marta li respon: —Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.

25Li diu Jesús: —Jo soc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà;

26i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?

27Ella li respon: —Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.

28Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: —El Mestre és aquí i et crida.

29Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i anà a trobar-lo.

30Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat.

31Els jueus que eren amb Maria a casa per consolar-la, quan veieren que s’aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar.

32Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué: —Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.

33Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà.

34Llavors preguntà: —On l’heu posat? Li diuen: —Senyor, vine i ho veuràs.

35Jesús començà a plorar.

36Els jueus deien: —Mireu com l’estimava.

37Però alguns d’ells replicaren: —Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?

38Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa.

39Jesús digué: —Traieu la llosa. Marta, la germana del difunt, li diu: —Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor.

40Li respon Jesús: —¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?

41Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué: —Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat.

42Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat.

43Havent dit això, cridà amb tota la força: —Llàtzer, surt a fora!

44I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: —Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.