La filla de Jaire

21Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l’altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l’aigua.

22Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus

23i, suplicant-lo amb insistència, li diu: —La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui.

24Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu.

25Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys.

26Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor.

27Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell,

28perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.»

29Immediatament se li estroncà la pèrdua de sang i sentí dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentava.

30Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell i es girà per preguntar a la gent: —Qui m’ha tocat la roba?

31Els seus deixebles li contestaren: —¿Veus que la gent t’empeny pertot arreu i encara preguntes qui t’ha tocat?

32Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet.

33Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li va explicar tota la veritat.

34Jesús li digué: —Filla, la teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau i queda guarida del mal que et turmentava.

35Encara Jesús parlava, que n’arriben uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: —La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar més el Mestre?

36Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga: —No tinguis por; tingues només fe.

37I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume.

38Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys,

39entra a la casa i els diu: —Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm.

40Ells es burlaven de Jesús. Però ell els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena,

41l’agafa per la mà i li diu: — Talità, cum —que vol dir: «T’ho mano: noia, aixeca’t.»

42A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren plens d’estupor.

43Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.

18Mentre Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d’ell i li digué: —La meva filla s’acaba de morir. Però vine a imposar-li la mà i viurà.

19Jesús s’aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles.

20Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell,

21perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.»

22Jesús es girà i, en veure-la, digué: —Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat. I la dona quedà curada des d’aquell moment.

23Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i l’aldarull de la gent,

24va dir: —Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm. Però ells es burlaven de Jesús.

25Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se.

26I la notícia d’aquest fet s’escampà per tota aquella regió.

40De tornada, la gent va acollir Jesús, ja que tothom l’esperava.

41Llavors va arribar un home que es deia Jaire i que era cap de la sinagoga. Es llançà als peus de Jesús i li suplicava que anés a casa seva,

42perquè la seva filla única, que tenia uns dotze anys, s’estava morint. Mentre hi anava, la gent l’estrenyia tant que l’ofegava.

43Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys i s’havia gastat en metges tot el que tenia per a viure, però ningú no havia estat capaç de curar-la.

44La dona es va acostar per darrere a Jesús i li tocà la borla del mantell, i a l’instant l’hemorràgia se li va estroncar.

45Jesús preguntà: —Qui m’ha tocat? Tots negaven que ho haguessin fet, i Pere digué: —Mestre, però si tota la gent t’estreny i t’empeny!

46Jesús insistí: —Algú m’ha tocat; sé que una força ha sortit de mi.

47La dona, veient-se descoberta, s’acostà tremolosa a Jesús, es prosternà als seus peus i va explicar davant de tota la gent per què l’havia tocat i com havia quedat guarida a l’instant.

48Jesús li digué: —Filla, la teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau.

49Encara Jesús parlava, que n’arriba un de casa del cap de la sinagoga a dir-li: —La teva filla és morta. No amoïnis més el Mestre.

50Però Jesús ho va sentir i li respongué: —No tinguis por; tingues només fe, i ella se salvarà.

51Arribat a la casa, no va permetre que ningú hi entrés amb ell, fora de Pere, Joan i Jaume, i el pare i la mare de la nena.

52Tots ploraven i feien planys per ella, però Jesús els digué: —No ploreu. No és morta, sinó que dorm.

53Ells es burlaven de Jesús, perquè sabien que era morta.

54Llavors Jesús l’agafà per la mà i la cridà dient: —Noia, aixeca’t!

55Ella recobrà la vida i es posà dreta a l’instant. Jesús va manar que li donessin menjar.

56Els seus pares quedaren esbalaïts, però Jesús els ordenà que no expliquessin a ningú el que havia passat.