La tempesta calmada

23Jesús pujà llavors a la barca, i els seus deixebles el van seguir.

24Tot d’una es va aixecar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia.

25Ells van anar a despertar-lo i li deien: —Senyor, salva’ns, que ens enfonsem!

26Ell els diu: —Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança.

27Aquells homes, admirats, deien: —Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?

35Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles: —Passem a l’altra riba.

36Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques.

37Tot d’una es va aixecar un gran temporal de vent, i les onades es precipitaven dins la barca fins al punt que ja l’omplien.

38Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: —Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?

39Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: —Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança.

40Jesús els digué: —Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?

41Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre: —Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?

22Un dia Jesús va pujar en una barca amb els seus deixebles i els digué: —Passem a l’altra riba del llac. I es feren llac endins.

23Mentre navegaven, Jesús s’adormí. Llavors caigué sobre el llac un temporal de vent, i els entrava tanta aigua que es trobaven en perill.

24Ells van anar a despertar-lo i li deien: —Mestre, mestre, ens enfonsem! Així que ell es despertà, va increpar el vent i les onades; a l’instant es van calmar, i arribà la bonança.

25Jesús els digué: —On és la vostra fe? Ells, plens alhora de temor i admiració, es deien l’un a l’altre: —Qui és aquest, que fins i tot dona ordres als vents i a l’aigua i l’obeeixen?