Jesús camina sobre l'aigua

22Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent.

23Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol.

24Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari.

25A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua.

26Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren: —És un fantasma! I es posaren a cridar de por.

27Però de seguida Jesús els digué: —Coratge! Soc jo. No tingueu por.

28Pere li contestà: —Senyor, si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

29Jesús li digué: —Vine. Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús.

30Però en veure que el vent era fort, es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà: —Senyor, salva’m!

31A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: —Home de poca fe! Per què has dubtat?

32Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar.

33Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren: —Realment ets Fill de Déu!

45Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l’altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell acomiadava la gent.

46Després d’acomiadar-los se’n va anar a la muntanya a pregar.

47Arribat el vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra.

48Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells caminant sobre l’aigua, com si volgués passar de llarg.

49Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar;

50tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué: —Coratge! Soc jo. No tingueu por.

51Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar. Ells quedaren completament desconcertats.

52És que no havien comprès allò dels pans: tenien el cor endurit.

16Al capvespre, els seus deixebles van baixar al llac

17i s’embarcaren en direcció a Cafarnaüm, a l’altra riba. Ja s’havia fet fosc i Jesús encara no s’havia reunit amb ells;

18a més, com que el vent bufava fort, el llac s’anava encrespant.

19Quan havien remat unes dues o tres milles, van veure que Jesús s’acostava a la barca caminant sobre l’aigua, i es van esglaiar.

20Ell els diu: —Soc jo, no tingueu por.

21Volien fer-lo pujar a la barca, però tot seguit la barca tocà terra al lloc on anaven.