Joan 6:15
Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.
— Joan 6:15, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (6,15-21):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Joan 18:36 Jesús contestà: —La meva reialesa no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí.
- Joan 7:3-4 i els seus germans li digueren: —No et quedis aquí. Ves a Judea, perquè també els teus deixebles vegin les obres que fas. Ningú no actua d’amagat, si vol ser conegut. Si fas aquestes coses, dona’t a conèixer al món.
- Joan 6:15-21 Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya. Al capvespre, els seus deixebles van baixar al llac i s’embarcaren en direcció a Cafarnaüm, a l’altra riba. Ja s’havia fet fosc i Jesús encara no s’havia reunit amb ells; a més, com que el vent bufava fort, el llac
- Lluc 19:38 i deien: — Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!
- Marc 11:9 Els qui anaven davant i els qui seguien darrere cridaven: — Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor!
- Marc 6:45-52 Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l’altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar-los se’n va anar a la muntanya a pregar. Arribat el vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra. Vei
- Mateu 14:22-33 Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros de terra, i les on
- Joan 5:41 »La glòria, no la rebo dels homes.
- Joan 2:24-25 Però Jesús no es fiava d’ells, perquè els coneixia tots i no necessitava que ningú li expliqués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.