Lluc 4:39
Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l’instant i es posà a servir-los.
— Lluc 4:39, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
El text descriu la guarició de la sogra de Simó com un exorcisme: Jesús increpa la febre com si aquesta fos un * esperit maligne que posseeix la dona (vegeu vv. 35.41). En aquell temps, les malalties eren atribuïdes sovint a la influència negativa dels esperits malignes. Vegeu Mc 1,32 nota c. (vv. 35.41; Mc 1,32)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (4,38-39):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Lluc 4:41 De molts en sortien dimonis cridant i dient-li: —Tu ets el Fill de Déu! Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.
- Lluc 4:35 Però Jesús el va increpar dient: —Calla i surt d’aquest home! Llavors el dimoni el llançà allà al mig i en va sortir sense fer-li cap mal.
- Lluc 8:24 Ells van anar a despertar-lo i li deien: —Mestre, mestre, ens enfonsem! Així que ell es despertà, va increpar el vent i les onades; a l’instant es van calmar, i arribà la bonança.
- Lluc 8:2-3 i algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la muller de Cuses, administrador d’Herodes, Susanna i moltes altres, que els assistien amb els seus béns.
- Salms 116:12 Com podria retornar al Senyor tot el bé que m’ha fet?
- 2 Corintis 5:14-15 L’amor del Crist ens empeny: hem comprès que un ha mort per tots, i això vol dir que tots han mort amb ell. I ell ha mort per tots perquè els qui viuen ja no visquin per a ells mateixos, sinó per a aquell qui ha mort i ressuscitat per tots ells.