La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Nou Testament

Lluc 8:24

Ells van anar a despertar-lo i li deien: —Mestre, mestre, ens enfonsem! Així que ell es despertà, va increpar el vent i les onades; a l’instant es van calmar, i arribà la bonança.

— Lluc 8:24, Bíblia Catalana Interconfessional

Notes

Jesús actua com un exorcista davant les forces del mal, representades pel vent i les onades.

Comentari dels Pares de l'Església

La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (8,22-25):

Llegeix el comentari patrístic →

Referències creuades

  • Lluc 4:39 Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l’instant i es posà a servir-los.
  • Salms 107:25-29 A una ordre seva es girà un huracà que aixecava grans onades: pujaven al cel, baixaven al fons i, regirats de mareig, el cap els rodava; no es tenien drets, com si anessin beguts, s’havia esfumat la seva perícia. Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor, i ell els salvà dels perills: mudà el temporal en bonança, s’apaivag
  • Lluc 5:5 Simó li respongué: —Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, d’acord amb la teva paraula, calaré les xarxes.
  • 2 Corintis 1:9-10 Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts. Ell ens va salvar d’un perill de mort tan greu i ens en salvarà encara. En ell tenim posada l’esperança: ell continuarà salvant-nos,
  • Salms 104:6-9 La vas cobrir amb el mantell dels oceans, les aigües sepultaven les muntanyes. Les vas amenaçar i fugiren a l’instant, esverades de sentir el retruny del teu tro; pujaren les muntanyes, baixaren per les valls, fins al lloc que els havies assignat; els fixares un límit que no traspassaran, mai més no cobriran la terra.
  • Nahum 1:4 Amenaça la mar i l’asseca, eixuga les aigües abismals. Llavors es marceixen Basan i el Carmel, les flors del Líban es mustiguen.
  • Joan 2:2-6 També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. Com que el vi s’acabava, la mare de Jesús li diu: —No tenen vi. Jesús li respon: —Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora. La seva mare diu als servidors: —Feu tot el que ell us digui. Hi havia allà sis piques de pedra destinades a
  • Jeremies 5:22 Veig que no em temeu. Us ho dic jo, el Senyor. Veig que no tremoleu davant meu. Jo he posat la sorra per frontera del mar, i el mar no la traspassa. És una llei perpètua. Les onades s’agiten però no poden res, bramulen però no passen enllà.
  • Salms 65:7 Amb la teva força plantes les muntanyes, cenyit de poder;
  • Salms 116:3-4 M’envoltaven els llaços de la mort, el país dels morts se m’acostava, venien a trobar-me l’angoixa i el neguit. Llavors vaig invocar el nom del Senyor: «Ah, Senyor, salva’m la vida!»
  • Mateu 14:30 Però en veure que el vent era fort, es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà: —Senyor, salva’m!
  • Salms 69:1-2 Per al mestre de cor: a la tonada de «Xoixannim». Del recull de David. Salva’m, Déu meu; l’aigua m’arriba al coll.

Aquest verset parla de…

♪ Escolta Lluc en àudio