Marc 7:37
Estaven completament admirats i deien: —Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.
— Marc 7:37, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Is 35,5-6. Vegeu també Mt 11,5 (= Lc 7,22). (Is 35,5-6; Mt 11,5; Lc 7,22)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (7,31-37):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Marc 6:51 Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar. Ells quedaren completament desconcertats.
- Marc 4:41 Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre: —Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?
- Marc 5:42 A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren plens d’estupor.
- Èxode 4:10-11 Moisès va dir al Senyor: —Senyor, et demano que m’excusis. Jo no sé parlar. No n’he sabut mai, ni tampoc en sé ara que tu has parlat amb mi. No em surten les paraules. El Senyor li respongué: —Qui ha donat la boca a l’home? Qui el fa tornar mut o sord? Qui li dona la vista o fa que sigui cec? ¿No soc jo, el Senyor?
- Marc 2:12 Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. Deien: —No havíem vist mai res de semblant.
- Gènesi 1:31 Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.
- Salms 139:14 Et dono gràcies perquè m’has fet tan admirable, les teves obres són meravelloses: ho reconec amb tota l’ànima.
- Fets 14:11 La gent, en veure el que Pau havia fet, començà a cridar en la llengua de Licaònia: —Els déus han baixat a nosaltres en figura humana!
- Marc 1:27 Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells: —Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dona ordres als esperits malignes i l’obeeixen!
- Lluc 23:41 I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes. Aquest, en canvi, no ha fet res de mal.
- Fets 2:7-12 Meravellats i estupefactes, deien: —¿No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l’Àsia, de Frígia i de Pamfília, d’Egipte i de les regions de Líbia toca
- Fets 3:10-13 i quedaren plens d’admiració i estupor pel que li havia passat: tots sabien que era l’home que s’estava assegut demanant caritat vora la porta Bonica. Com que aquell home no se separava de Pere i Joan, tot el poble va córrer meravellat darrere d’ells cap al pòrtic anomenat de Salomó. Pere ho veié i es va adreçar al pob