Marc 5:42
A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren plens d’estupor.
— Marc 5:42, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (5,35-43):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Marc 1:27 Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells: —Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dona ordres als esperits malignes i l’obeeixen!
- Marc 4:41 Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre: —Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?
- Marc 7:37 Estaven completament admirats i deien: —Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.
- Fets 3:10-13 i quedaren plens d’admiració i estupor pel que li havia passat: tots sabien que era l’home que s’estava assegut demanant caritat vora la porta Bonica. Com que aquell home no se separava de Pere i Joan, tot el poble va córrer meravellat darrere d’ells cap al pòrtic anomenat de Salomó. Pere ho veié i es va adreçar al pob
- Marc 6:51 Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar. Ells quedaren completament desconcertats.