Marc 6:51

Referències creuades

• Salms 93:3-4 Les fonts abismals, Senyor, les fonts abismals fan sentir el seu bramul, les fonts abismals fan sentir la remor. Més fort que el bramul dels oceans, més potent que les onades del mar, és potent a les altures el Senyor.
• Marc 4:39 Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: —Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança.
• Marc 7:37 Estaven completament admirats i deien: —Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.
• Joan 6:21 Volien fer-lo pujar a la barca, però tot seguit la barca tocà terra al lloc on anaven.
• Lluc 8:24-25 Ells van anar a despertar-lo i li deien: —Mestre, mestre, ens enfonsem! Així que ell es despertà, va increpar el vent i les onades; a l’instant es van calmar, i arribà la bonança. Jesús els digué: —On és la vostra fe? Ells, plens alhora de temor i admiració, es deien l’un a l’altre: —Qui és aquest, que fins i tot dona
• Marc 1:27 Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells: —Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dona ordres als esperits malignes i l’obeeixen!
• Mateu 8:26-27 Ell els diu: —Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança. Aquells homes, admirats, deien: —Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?
• Marc 2:12 Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. Deien: —No havíem vist mai res de semblant.
• Marc 4:41 Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre: —Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?
• Marc 6:32 Se n’anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat.
• Mateu 14:28-32 Pere li contestà: —Senyor, si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua. Jesús li digué: —Vine. Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús. Però en veure que el vent era fort, es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà: —Senyor, salva’m! A l’instant, Jesús estengué la mà
• Salms 107:28-30 Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor, i ell els salvà dels perills: mudà el temporal en bonança, s’apaivagaren les onades de la mar, i els va dur fins al port tan desitjat, plens de goig per la calma retrobada.