Mateu 17:2
Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum.
— Mateu 17:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (17,1-4):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Salms 104:2 t’embolcalla la llum com un mantell. Has estès el cel com una vela,
- Mateu 28:3 Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu.
- Lluc 9:29 Mentre pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar i el seu vestit es tornà d’una blancor esclatant.
- Joan 1:14 La Paraula s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que té com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
- Apocalipsi 10:1 Després vaig veure un altre àngel poderós que baixava del cel vestit amb un núvol i coronat amb l’arc iris; la seva cara era com el sol, i les seves cames, com columnes de foc.
- Joan 17:24 Pare, vull que els qui m’has confiat estiguin amb mi allà on jo estic i vegin la meva glòria, la glòria que m’has donat perquè m’estimaves des d’abans de crear el món.
- Apocalipsi 20:11 Després vaig veure un gran tron blanc i el qui hi seia. Davant d’ell la terra i el cel van fugir, i perderen el lloc que ocupaven.
- Apocalipsi 19:12-13 Els seus ulls eren com una flama de foc; duia al cap moltes diademes i un nom inscrit que ningú no coneix fora d’ell. Portava el mantell xop de sang. El seu nom és «la paraula de Déu».
- Marc 9:3 els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així.
- Èxode 34:29-35 Moisès va baixar de la muntanya del Sinaí portant a les mans les dues taules de pedra amb el document de l’aliança. No s’adonava que li resplendia tota la cara pel fet d’haver parlat amb el Senyor. Aaron i tots els israelites van veure com li resplendia la cara i no gosaven acostar-se-li. Però Moisès els va cridar; lla
- Filipencs 2:6-7 Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició de servent i es feu semblant als homes. Essent humà el seu aspecte,
- Fets 26:13-15 Cap al migdia, tot fent camí, rei Agripa, vaig veure que brillava al voltant meu i dels qui m’acompanyaven una llum que venia del cel, més resplendent que el sol. Tots vam caure a terra, i jo vaig sentir una veu que em deia en la llengua dels jueus: »—Saule, Saule, per què em persegueixes? És inútil que tiris guitzes c