El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
Sense referències creuades.
Israel, cep inútil
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
Sense referències creuades.
—Fill d’home, escolta’m! La llenya del cep, ¿és millor que l’altra llenya dels arbres del bosc?
Per ventura en treuen fusta per poder-la treballar? ¿O en fan estaques per penjar-hi els atuells?
La llancen per alimentar el foc, perquè en consumeixi les dues puntes i en recremi la resta. Com pot ser bona per a treballar-la?
Si quan era sencera no es podia treballar, quan el foc l’ha consumida i recremada, què se’n podrà fer?
»Per tant, això us fa saber el Senyor Déu: Llançaré els habitants de Jerusalem tal com llançaria al foc, perquè la consumís, la llenya del cep, abans que l’altra llenya del bosc.
M’encararé amb ells: han sortit del foc, però el foc els consumirà. Llavors, quan m’encararé amb ells, sabreu que jo soc el Senyor.
Del país, en faré una desolació per les seves infidelitats. Ho dic jo, el Senyor Déu.